L'home dels nassos ja està al carrer...

Avui veuré l'home dels nassos... ja fa un any que no el veig!!!

Desde ben petita, recordo que cada 31 de desembre, el meu pare em feia buscar l'home dels nassos pel carrer. Al principi l'imaginava com l'home del sac, o alguna cosa semblant... em va costar un temps trobar-lo... però ara ja no em costa gens ni mica; el localitzo a la primera!

Aquest any que avui s'acaba, no ha estat gens malament...

He conegut un munt de gent que m'agrada, a la que ara estimo molt i que no vull que mai deixi d'estar a la meva vida.

He donat un gir molt important a la meva vida professinal... i bastant radical, doncs he passat de cuidar avis i malalts a cuidar, educar i jugar amb nens i nenes.

He començat nous projectes, que espero poder continuar durant el 2008, i alguns molt més enllà.

També m'he desfet de vells fantasmes... d'alguns, no de tots.

En resum no ha estat un mal any, però espero i desitjo que el 2008 sigui millor encara. Hi ha coses que vull que segueixin igual, com fins ara, d'altres poden millorar molt i algunes empitjoraràn, segur... però aquí estré, any rere any, fent balanç, sense deixar de preguntar-me a on va la meva vida. A vegades no l'he conduit jo, només l'he deixat portar pel "destí"... tot i que encara no estic gaire convençuda de si el destí existeix o ens el fem nosltres mateixos...

Fa uns anys que em van tocar unes boles extra per jugar a la vida i no sé si seguiré tenint tanta sort, així que ara intento jugar bé les meves cartes i no arriscar a que no surti una altra bola de regal i em toqui el game over...

Això que diuen de que només hi ha una vida... mentida!!! Jo ja en porto unes quantes. Tot i que he pogut guardar les partides sense haver de començar de cero, porto uns quants torns extra...

Feliç any nou a tots el que llegiu el meu blog, i als que no el llegiu també. Tinc tants desitjos per demanar... però només demano un: que tots es facin realitat!

Salut!!!

En bona companyia...

En bona companyia, el Nadal costa una mica menys d'empassar...

T'estimo Tona

El dia de la salut...

Si, si... al menys tenim salut...

Un any més

Ooooooooo.... avui és el meu aniversari! Avui si que si que comença definitivament el Nadal per a mi. El compte enrere per finalitzar l'any sempre comença amb el meu aniversari, i cada any em passa el mateix; del pastís al raim hi va un suspir.

Normalment pel meu aniversari no estic de gaire bon humor... Més aviat, l'humor és va apagant al llarg del dia, quan veig que el meu aniversari és un dia més, un dia normal, sense ensurts ni cap sorpresa. Aquest any és diferent.

Avui és l'últim dia que curro a l'escola, doncs canvio de feina... i m'oloro desde fa dies que els nens i nenes de 5º curs estàn preparant alguna cosa per despedir-me, i em fa molta molta molta il.lusió. Els enyoraré bastant a aquests animalons (i ho dic amb tot el carinyo, eh?)... Ahir em van dedicar la nadala que van cantar a l'escola, i gairebé caic de cul a terra... Aixxx, jo que intento anar de "poli malo" i ahir m'estava desfent... no em vull imaginar com serà avui.

A la tarda he de fer un munt de coses i no se si tindré temps de fer-les totes...

A la nit el sopar de Nadal de la Repúbli-k, amb amic invisible inclós i pastís d'aniversari... Nyam!!!

Els anys pasen molt ràpid desde que vaig fer els 20... ja han passat 9!!!! Buff... Ara se més coses, conec més gent... però si miro enrere no veig que jo hagi canviat gaire. Bé, he guanyat moltíssim en paciència, i tot i així segueixo sent súper impacient. Ara soc menos "radical" en les meves idees i en la forma de pensar. Soc més flexible i intento no jutjar (algo realment difícil per l'espècie humana), m'agrada com soc, què coi! M'agrada la gent que m'envolta, i em fan ser millor persona. M'agrada la meva vida, tot i que a vegades trobi sotracs a cada pas. M'agraden els meus amics... i la meva familia, tot i que jo no l'hagi escollit, que això de la familia és una loteria. Si hagués pogut escollir-la, segurament ... no, no... segurament no. Amb tota seguretat, hauria escollit la que tinc! perquè son genials... gairebé tots estàn una mica tocats del bolet, però si jo soc qui soc , també és per ells.

Passeu un bon dia...un gran dia... que jo també ho faré!!!

Muuuuuà...

Dimarts etern...

Només és dimarts??
Això de treballar els caps de setmana no li va gens ni mica bé a la meva salut mental... No sé en quin dia visc!!!
Encara no he fet la carta als Reis, ni ganes... cada vegada que surto al carrer i veig la gent com a cabres, fent compres a destajo, carregats amb bosses i bosses, amb presses... m'entra el complexe "avestuz". Em venen ganes de fer un forat a terra per fotre-hi el cap i no tornar-lo a treure fins que tot (el Nadal) hagi passat.
D'on treu la gent els diners? i el temps? és que no treballen? tots són pensionistes i per això tenen temps i peles? Escapa al meu coneixement...
Només se que per a mi és un "trauma" haver de currar a un centre comercial... Quan entro a primera hora, sempre penso: mira, despres faré una volta a veure si trobo alguna cosa pels reis del Marc... però a l'hora de plegar, passo per davant de les botigues com les mules, mirant només endevant, sense parar de caminar, directe a fitxar la meva sortida d'aquella lleonera plena de boixos del consum.
Quines setmanes més llargues m'esperen...
No m'agrada el Nadal

Sopar de "Nadal" al Casal

La festa de l'avet d'aquest any, ha estat la primera a la que he anat del Casal i m'ho he passat molt bé! Quin sopar més bo... No em podia moure de la cadira!

Erem els de sempre i uns quants més, però la veritat és que no vaig trobar a faltar a gairebé ningú... Bon menjar, bona música, mals cantants... i pitjors guitarristes, mortificant al personal a cop de guitar hero i sing star... El DJ s'ho va currar molt, i uns quants espontanis de la RPK es van marcar una jam que no va quedar gens malament.

De pas, he de dir que ahir ja va quedar clar on curro aquests dies... doncs vaig arribar dal sopar directament del curro i portava encara l'uniforme d'Orange. Unes 20 persones em van preguntar: -Curres a Orange??- Òstia! Es nota???? No, es que soc una dona-anunci... i em mola fer propaganda...

Doncs l'uniforme va triunfar!!! Resulta que la jaqueta que a la feina ningú es vol posar, i que a mi ahir em va salvar d'una pulmonia, mola un huevo!!! Ja us dic jo, que darrere l'estan d'Orange no llueix tant ni sembla tan xula...

Total, que m'ho vaig passar molt be...

Gràcies a tots i molt bones festes!!!!

Serrat...

El meu pallasso

El meu xicot no és molt alt, te molta panxa i poca patilla... però te una cosa especial, i es que sempre em fa riure...

Música

'Un mal dia es pot arreglar amb música?

FELICITAT

Per la gent que estimo

Moltes vegades, la vida no ens porta el que esperavem i, resulta que és millor així. D'algo que en principi no sembla gaire bo, acaben sortint coses immensament bones, perfectes.
Per sort, quan fem plans, no ens els tatuem a foc... i els podem modificar. Per sort...
Al final, la vida és un no parar d'improvitzacions...
El passat ja no importa, el futur no existeix. I a vegades ens perdem el present pensant i recordant el passat, o planificant el futur... Disfruteu d'avui i d'ara...
Gaudiu de les persones que us envolten, dels petits moments.
La felicitat és un trajecte, no pas una destinació. Feu aquest trajecte amb bona companyia i amb un gran somriure, i veureu com "la vida" us dona fins i tot cacahuets!!! (cosa que als avions ja no fan, per cert) jejeje...

La felicidad humana generalmente no se logra con grandes golpes de suerte, que pueden ocurrir pocas veces, sino con pequeñas cosas que ocurren todos los días. Benjamin Franklin
Felicidad no es hacer lo que uno quiere sino querer lo que uno hace. Jean Paul Sartre
La felicidad es la certeza de no sentirse perdido. Jorge Bucay
Buscamos la felicidad, pero sin saber dónde, como los borrachos buscan su casa, sabiendo que tienen una. Voltaire
El secreto de la felicidad no es hacer siempre lo que se quiere sino querer siempre lo que se hace. Leon Tolstoi

Ja s'apropa...

S'acosta el dia D... i aquest any , a sobre, cau en dijous.

No és la primera entrada al bloc que em serveix per explicar lo xungo d'aquest dia, el dia del meu cumple. Oh!!! Quin rotllo de dia ... Sempre és un dia més, res de l'altre món. A vegades es fins i tot més xungo que els altres.

Tot i això, aquest any ho celebraré amb els meus amics. En algún foradet entre dinars i sopars festius!!!

El 10, berenar de Nadal amb Coordinadora (és un dimarts, i no hi ha reunió, així que encara he de decidir si hi vaig i em perdo l'assaig de RPK, però crec que m'estimo més assajar...)

El 14, sopar de "Nadal" amb la gent del Casal/ Sopar de Nadal amb el curro (de moment, no em puc desdoblar, així que no hi aniré al del curro, la gent del Casal me l'estimo molt més ...)

El 17, pica-pica de Nadal amb la gent del curro.

El 20, sopar de Nadal amb la RPK. (Mira que fotre un sopar de Nadal en dijous...)

El 21, sopar de Nadal amb Bocs, i després..... Festa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Iújuuuuuuuu... a celebrar el meu cumple (espero que la gent no em falli, i que els veins no truquin a la urbana... xD)

El 24, ja sabeu, el sopar de Nadal que tots tenim, an familia i tal...

El 25, seguirem jalant...

El 26, més

El 27, sortiré a comprar uns pantalons 3 talles més grans dels que faig servir ara... per poder seguir menjant fins que s'acabi l'any!!!

Sabeu els calendaris de Nadal? Aquests que cada dia obres una finestra i apareix una xocolatina? Doncs de cara a l'any vinent, que per aquest ja no em dona temps, en fabricaré un molt especial...en comptes de xocolatines, serà de sals de fruita, pepcid i protectors gàstrics!!! Mola, oi? Com a mínim és pràctic.

Però com no hay mal que por bien no venga... uns quants quilets de més no m'aniràn gens malament!!!! Bon Nadal a tots i felices digestions!!!!

Maulladores

Los Maulladores viven en sus sombras como tinta, húmedas y negras,

y lenta y suave su campana toca cuando te devora la ciénaga.

La ciénaga te traga, si te atreves a golpear, llamando a su puerta,

mientras miran las gárgolas, sonrientes, y derraman aguas infectas.

Junto al podrido pantanal lodoso lloran los sauces encorvados

y los cuervos se yerguen tenebrosos, graznando según van soñando.

Sobre las Montañas Mecerros, por fatigoso camino,

donde son grises los árboles, en un valle enmohecido,

a la orilla de un estanque sin viento y marea, oscuro,

sin ver el sol ni la luna, hay Maulladores ocultos.

Los Maulladores moran en sus sótanos húmedos, fríos y profundos,

y encerrados en ellos, cuentan oro con sólo un candil moribundo.

Mojada la pared, gotea el techo; por sobre el suelo, sus pisadas,

van suavemente, con un chapoteo, furtivamente hacia la entrada.

Espían con malicia; van buscando un hueco sus sensibles dedos,

y cuando han concluido, con un saco se llevan y guardan tus huesos.

Sobre las Montañas Mecerros, por la senda solitaria,

allende el marjal de Tode, y la sombra de la araña,

por los árboles colgantes, cruzando la hierba de horca,

con Maulladores te encuentras, Maulladores te devoran.

Maulladores, J.R.R. Tolkien

Retallables...

Avui vull explicar la creativitat nula dels nens de 5º curs...

Proposta d'activitat: fer un retallable de diferents monstres per després montar un pessebre monstruós. Amb això ja hem perdut més d'un quart d'hora, només amb la paraula pessebre... "Què és un pessebre?" , "Què vol dir monstruós?". Uix uix uix... Monstruosa és la paciència que hem de tenir alguns monitors amb aquests nens!

Un cop explicats els termes pessebre i monstruós, hem pogut començar l'activitat.

Molt fàcil; s'ha de pintar el monstre retallable . Un cop pintat es retalla i s'enganxa a la cartulina. Un cop enganxat a la cartulina, es retalla també la cartulina i dobleguem per les línees de punts. Fàcil, veritat?

Al final s'enganxa amb pega totes les solapes del monstre i ja el tenim.

Us presento el que hauria de ser Sant Josep

I si per algú ho vol intentar i anar fent també el seu propi pessebre monstruós, aquí us deixo el maleït retallable

La grip em persegueix...

Però de moment jo sóc més ràpida!

M'encanta el fred, menys quan a la nit m'entren les tiritones i em quedo feta una boleta al meu sofà. Ja he posat el "plumas" al llit, però segueixo dormint amb la finestra oberta...

Els sopars de Nadal ja s'acumulen durant tot el mes de desembre a la meva agenda... el curro, el casal, la RPK, Bocs, el meu cumple per aquí enmig (no se si això s'escriu així.../enmig/), i després més sopars, que si la nit de Nadal, el dinar de Nadal i Sant Esteve, cap d'any... Espero agafar uns quilets!!!

Em moro de ganes de descansar, d'aburrir-me una mica. Mentida!!!! Després, si m'aburreixo perquè no tinc res a fer em poso d'una mala llet... que el pobre Marc ha de patir...

Enmig (una altre vegada ...) de tots els dinars, sopars i berenars, estàn els correfocs i actuacions, els maquillatges de reis, patges i demés fauna i flora nadalenca... Uixxx... no sé si arribaré gaire sencera per començar el nou any, i encara queda un mes per dir adeu al 2007!

A la imatge: Santa Jack, de Pesadilla antes de Navidad (Tim Burton)

Més regalets de Nadal...

Encara no sabeu què regalar per l'amic invisible??? Agulles de les xules i fetes a mà, per exemple...
;)

Oooo... la febre obliga

Cap de setmana molt més descansat del que em pensava...

Els refredats i la grip tornen a fer aparició a casa nostra, i aquest cop no ho pateixo jo directament, sinó en Flametes...

Així que aquest cap de setmana toca repós (per fí). Sembla un càstig diví...jejeje.

Sento molt perdre'm l'actuació a Badalona, i l'aniversari del Padrí, però et prometo que la setmana vinent no et salva ningú de fer-nos un bon sopar... ejem, i al Marc no el salvarà ningú de mirar-te la tarjeta de so? gràfica?... bé, que se les miri totes dues!!! jajajaja...

Moltes felicitats guapíssim!!!!!!!!!!!!!!

Una setmana més

Altre cop divendres... Cap de setmana ple de sortides.

Avui correfoc a Sants per inaugurar les llumetes de Nadal (encara que fa gairebé un mes que estàn penjades...). Demà actuació amb la Repúbli-k a Badalona, correfoc infantil.

Aquest cop els hauré de maquillar al metro... pot ser tot un espectacle!!!

I després... de festa amb el Padrí. Guapo!!!! Un anyet més vell, però igual de "simpàtic", jejeje...

Com estem educant?

A part de la mala educació que demostren alguns nens cap als seus mestres, monitors i pares... no se fins a quin punt tenen el cervell d'atrofiat per culpa de les consoles, o ves a saber!

La pregunta estrella d'aquest migdia m'ha deixat de pasta de moniato...

La cosa ha anat així:

Jo a un nen de sisè curs: -Vols repetir de peix?

El nen de sisè em respon: - El peix és porc?

Toma!!!!!! Gairebé caic de cul a terra. No cal dir que la mirada assesina que li he dedicat no l'ha deixat indiferent, ni a ell ni als seus companys de taula. Es que la veritat, no he sabut què dir davant de tan estúpida pregunta.

He de reconèixer que quan hem sortit del menjador m'he rigut una bona estona amb els companys a costa del peix que no porta porc...

Algo semblant ja em va passar al casal d'aquest estiu. Un nen em va preguntar si l'entrepà era de porc, però la veritat és que no hi havia res més per menjar, així que la meva resposta va ser: -Tranquil... això és mortadela.

Aixx!! Aquests nens ...

...¿¿??...

Avui volia escriure una cançó al blog, però no tobo cap que s'escaigui al meu estat d'ànim.

Simplement, avui no sé com estic... imagino que com el temps! Sembla que vol ploure però... només ho sembla (de moment).

Aquests dies són un fàstig. Els dies que passen i prou. Els dies en que la rutina em devora, m'empassa... i jo me la miro de cara, però no faig el mínim esforç per fer-la fora.

Maleïda rutina!!!

A vegades, quan no hi és durant molt temps, l'enyoro... quan torna , la torno a odiar.

No escriuré cap cançó... Només em venen de gust cançons tristes de l'Ismael Serrano o alguna balada d'amor (de desamor, més aviat) del Pancho Céspedes.

Les del Serrano fan molt pal d'escriure, perquè son més llargues que un dia sense pa... les del Pancho Céspedes són curtes, però ara mateix em semblen nyonyes.

Així que l'entrada d'avui és per dir que no tinc res a dir! No m'agraden els dies que no tinc res a dir... dies en els que les hores només passen... i prou

M'agraden els divendres

Per fi arriba el divendres... l'últim dia d'una dura setmana.

Del refredat millor, gràcies, però la setmana no ha estat gens improductiva i això vol dir que més aviat ha estat esgotadora.

Últim dia de curro i fins dilluns no veuré els petits monstres als que intento inculcar una mica d'educació i respecte. Poc a poc... això va molt poc a poc.

Aquests nens estàn esbojarrats, no sé jo si l'actimel i la mare que va parir els bifidus tindràn alguna cosa a veure en la seva hiperactivitat.

Quan jo era petita li donaven la culpa als bollicaos i/o al colacao... Doncs imagina't ara, que el colacao es "turbo" i els bollicaos són de dos colors!!! Sigui el que sigui... jo no se d'on treuen tanta energia... o potser és que xuclen la meva i la de tots aquells que els envolten?

Sigui com sigui, aquests petits monstres, també són la meva alegria i, de tant en tant (cada vegada més), m'emporto sorpreses molt agradables amb ells.

Aiiiii... qui tornés a tenir 10 anys, encara que només fos per un dia...

Web web web web web web web ...

Avui he anat a la primera (primera què jo sàpiga) reunió de lescorts.cc. La veritat és que és un projecte molt maco i una molt bona cosa, fer una pàgina web del barri (per cert, ja està feta) amb cara i ulls, participativa i xula xula de veritat.
I es què al barri, últimament, s'estàn fent coses molt grans (grosses, gordes, chachis, xules...), i la gent està súper motivada per a seguir treballant de valent i poder seguir gaudint dels nostres espais, ja siguin virtuals o no, les nostres festes i de la "cultura cortsenca"...
Que si... que això de la cultura cortsenca m'ho acabo de treure de la màniga, però és algo que es respira al barri desde fa uns mesos... es nota a l'aire tal i com travesses la frontera, ja sigui per Pedralbes, per Sants o per l'Eixample...
Fins quina edat ets considerat jove?
Això ho decideixes tu i només tu. Pel que a mi respecta, em queden molts anys per davant abans de deixar de ser-ho.
Petonets a tots els joves de les Corts!!! I no deixeu de passar-vos per aquesta pàgina si voleu estar al dia de tot el que es cou al barri.
www.lescorts.cc

Uis, uis, uis...

Uissss... quin ferd que fa...

Ja girebé no em queda rastre del refredat, però sospito que no trigaré en tornar a estar com una sopa... amb aquest temps!!!

Ara toca disfrutar de casa meva una miqueta més. Ja he instalat una manteta al sofà, davant del calefactor. El problema és que el Felip, la Taca i jo hem de compartir-la (per sort el Marc encara no te fred) i és bastant petita per tots tres. El cul del meu gat és cada dia més gran i a sobre és una apalancada de pebrots i no hi ha qui la mogui. Si intento moure-la una mica per fer-me lloc per al meu cul, la tia s'emprenya molt i comença a miolar tota ofessa. El pobre gosset se la mira, sense osar apropar-se fins estar segur de que no hi ha perill de rebre esgarrapada al nas. Pobre Felip! Martiritzat per una gata...

Sembla que les dones tenim bastant més caràcter...

Al final, la solució serà salomònica. La manteta per a mi sola i les bèsties que es fotin i es busquin la vida, que per algo ells tenen pèl. Potser si passen prou fred acaben per fer-se amics d'una vegada i dormen juntets, per donar-se caliu. Quina estampa més bonica!

I el Marc, feliç de la vida amb tot això... Mentre el gos, la gata i jo ens discutim i contorsionem per gaudir del tros de manta que ens pertoca, ell disfruta de la seva banda de sofà... ample... sol... sense haver de compartir-lo amb ningú.

S'apropa el Nadal.
Si mireu al cel ja podeu veure els llums preparats, de costat a costat del carrer... Per què son tan cutres els llums, i la decoració en general, de Nadal?
Les botigues "mutiprecio", antigament anomenades "todo a 100", ja han plantificat tota la decoració nadalenca, inclós el súper mega arbre de plàstic amb neu i tot... i al carrer a 20 graus...
Per sort, aquesta neu no es desfarà!
Pero ara m'han fotut! Amb el que m'agraden a mi les espelmetes... blanques... ara només n'hi ha daurades!!! Lletgesssssssss...

Aviat podrem veure el pobre Pare Noel, repartint propaganda de la botiga de depil.lació làser del costat de plaça Osca, fent petar la xerrada amb la senyora castanyera... N'hi ha per fer-hi fotos...
I a tot això... El millor del Nadal són els canalons! Ah! I els Ferrero Rocher, la calidad del buen gusto... I la escudella...

Pd: Un "regalet" pre-Nadal, per a els que passeu moltes hores davant del monitor i no voleu deixar-vos els ulls... El Google negre!!!

Achíssss!!!!!

Eiiiissss... malpensats... encara estic refredada!
Els dies estàn bojos, al matí et peles, al migdia et torres, a la nit et tornes a pelar... i ja estàs refredat! Afegeix una moto per anar amunt i avall, de 4 a 6 trajectes al dia, i uns quants cigarrets per acabar d'inflamar-ho tot. Ja està! refredat al canto!
Amb lo "guai" que eren els refredats quan encara vivia amb la mama...
Primer de tot, podia faltar al cole i no passava res, amb una simple noteta escrita a mà amb la firma d'un dels pares n'hi havia prou. Tot el dia al llit, o al sofà, acurrucadeta i prenent sucs de taronja i sopetes... tot el dia reposant... Aixxx, aquells meravellosos anys on la responsabilitat única era "estudiar" i mantenir l'habitació mig recollida.
Mimitos tot el dia i el refredat curava en un no res.
Els refredats ja no són el què eren!
Ara em toca anar a currar amb el moc penjant, a no ser que tingui una febrada que m'ho impedeixi de veritat i el metge em faci un munt de paperets per justificar la meva absència al curro. Que si un p 10 si només faltes un dia, la baixa laboral a partir del segon... si la cosa s'allarga massa ves abuscar els partes següents al ambulatori, niu de gèrmens i bacteris... que si ja estava millor de la galipandria, la torno a pillar del fort a la sala d'espera!
Surt al carrer, vulguis o no, o mor d'inanició.
Mou el cul del llit per fer-te la sopa, pel que decideixo que és molt més fàcil obrir un brick de litro de caldo de la abuela i, sospitosament, aquest caldo em fa olor de gos mullat.
Per sort, quan agafo un bon refredat perdo el sentit de l'olfacte i del gust!
Uis! No us penseu que em dedico a llepar gossos mullats, eh? És un d'aquells sabors que t'imagines relacionant-los amb l'olor de quan dutxes al teu gos...
Del suc de taronja passo olímpicament. Ni ho intento això d'exprèmer taronjes quan em fa mal tot el cos.
He dit gos? si, el pobre animal segueix volent sortir al carrer a fer pipí, estigui jo o no com una sopa. Serà mal parit? És que no te cap mirament cap a mi...
Bé, que si la vida ja és dura, imagina't la vida refredat.
I si la vida amb un refredat és dura... imaginate-la sense la mama...
Snifff...
Moraleja: Per als que encara viviu a casa dels pares, no renegueu tant d'ells, que quan vius sol els trobes molt molt a faltar, sobretot quan estàs fet un drap! Que el xarop sense mimitos no fa el mateix efecte.
Mami, esta entrada en mi blog te la dedico a ti. Eres la más mejó!!! TE QUIERO

VISCAAAAA!!!!! OLE, OLE, OLE!!!!!

Per fí he tocat el tabal!
El meu primer assaig amb instrument, no m'ho puc creure... després de tants messos resistint-me a fer el ridícul davant del grup, ahir em vaig llençar!
Ara a practicar molt, a veure quan el puc tocar al carrer... jeje
Això ja serà per a mi la prova de foc. No sé per què el meu sentit del ridícul s'aguditza, imagino que és perquè sóc conscient de que ho faig com el cul! JaJaJa

Felicitats Marc!!!

Avui és l'aniversari del Marc ; si el veieu pel carrer feliciteu-lo, però no li estireu les orelles, que això ja creix durant tota la vida... Podeu estirar altres coses...

Què interessada sóc!!! Ja ja ja.

Ahir al vespre, res d'assajar. Petita festa sorpresa de part dels amics i companys de la Repúbli-k al Casal. Aixxx és de les poques vegades que he aconseguit guardar el secret fins a quan tocava. Viscaaaaa!

Sembla ser que aquesta vegada me'n sortiré i mantindré la sorpresa fins al final...

MOLTES FELICITATS!!! NOMÉS UN DESIG: PASSAR-LOS TOTS AL TEU COSTAT!!!

I seguim amb les manualitats!!!

I es que una no pot ser pobre i tenir amics!! jeje, doncs s'acumulen els aniversaris a ritme tan o més frenètic que les reunions...

No hi ha problema, una mica de cola... uns paperets de colorins... una grapa per aquí per a que no es deixi anar... i un tros de celo per allà!

Em sento com el Mc Giver (no se si s'escriu així, però ja em perdonarà el bon home), a la meva taula de treball, gairebé tan gran que podria dormir a sobre, i se'm queda petita.

I demà el cumple del meu nen!!! 29 anyets em fa la criatura... és el més maco de la seva persona... és l'etern Peter Pank!

Au!!! Dutxeta ràpida que aquesta tarda tenim assaig i encara em queden moltes coses a fer abans d'anar cap al Casal

Ah! és un marc de fotos fet amb gominoles i resina. Molt quitch!!! Sí senyors...

Setmana de reunions

No m'ho puc creure! Sortim d'una setmana de bojos i ja n'entrem de peus a l'altre.

És per no creure-ho, però hi ha dies en què les reunions es solapen... Què està passant?? És que no fan res bo a la tele??

De tripas corazón i a resar perquè la setmana vinent només n'hi hagi una, com a molt.

Ja estic veient que quan acabin tantes reunions, hauré de començar amb els monogràfics... (un d'ells creació de ONL's, em fa molta ilu...)

Refredat al canto i a seguir pa'lante. Tot té gust de suro avui.

Demà serà un nou dia. Bona nit!!

Regalets de Nadal

Agafo comandes fins al 14 de Desembre...

a carabassa.angie@gmail.com

Dissabte de relax...

Cyrano de Bergerac

...Quan va arribar a on era Roxanna,

Cyrano ja no hi veia gens,

de tan violent com havia estat

el cop que havia rebut.

En la penombra, només distingia

el rostre de la seva estimada.

Ella va llegi-li l'última carta

que havia rebut de Christian.

Cyrano se la sabia de memòria

perquè era ell qui l'havia escrit.

Roxanna va sentir com la recitava a mesura

que ella la llegia i aleshores es va adonar

que Cyrano havia estat el seu amor desde sempre...

Les meves "olles"

Això d'escriure un blog és com portar un diari a mitges. Segons quines coses no es poden explicar! xD, i està clar que segons quines fotos no es poden publicar...
Em reprimeixo? m'autocensuro? bé, es pot dir com es vulgui, però així és.
Les persones no estem programades per saber totes les veritats. Aquest fet ens faria patir un curtcircuit neuronal irreversible, i tinc entés que tot alló que és irreversible, mai acaba de ser bo.
Per sort, gairebé tots els nostres actes i paraules es poden desfer, igual que els escrits del blog, s'envien a la paperera i aquí no ha passat res!
No costa gens ser sincer, el que és difícil és encaixar la sinceritat dels altres... i com tothom vol ser ben entés, ben encaixat i ben interpretat, ens convertim en pinotxos de les mentides piadoses, de les mitges veritats i de les omissions voluntàries.
I que no es confongui la sinceritat amb la mala educació o amb la falta de tacte! què bé podrien anar agafades de la maneta (la sinceritat i l'educació) i la vida sería molt més fàcil.
A vegades em fa sentir sola haver-me de mossegar tant la llengua, o haver de pensar tantíssim quines paraules faig servir al voler expressar-me. Els que em coneixeu de temps ja sabreu que no puc estar callada i, a vegades, el meu to no és gens acertat. Però gràcies per seguir al meu costat tot i ser tan bèstia a vegades, i per intentar entendre'm en el fons i no en la forma.
Us estimo!!!

Ressaca!

Molt maca la festa d'ahir... M'ho vaig passar molt be, com sempre...

L'espectacle amb els nois de Kritic va sortir prou be, tot i que fessin la queimada amb sal en comptes de sucre.

Com sempre, final de festa a casa, cantant al Sing Star. Com m'agraden els meus amics!!!

Nit d'Ànimes

Aquesta nit celebrem Nit d'Ànimes al Casal. Torxada, tabalada, invocació i espectacle.

Sopar...

I pelis de terror...

Quizás porqué mi niñez sigue jugando en tu playa

y escondido tras las cañas duerme mi primer amor,
llevo tu luz y tu olor por dondequiera que vaya

Y amontonado en tu arena, guardo amor, juegos y penas
Yo...

Que en la piel tengo el sabor amargo del llanto eterno
que han vertido en ti cien pueblos de Algeciras a Estambul,
para que pintes de azul sus largas noches de invierno.

A fuerza de desventuras, tu alma es profunda y oscura.

A tus atardeceres rojos se acostumbraron mis ojos
como el recodo al camino. Soy cantor, soy embustero,
me gusta el juego y el vino. Tengo alma de marinero...

Que le voy a hacer, si yo nací en el Mediterráneo.

Y te acercas, y te vas después de besar mi aldea.
Jugando con la marea te vas, pensando en volver,
eres como una mujer perfumadita de brea.

Que se añora y se quiere, que se conoce y se teme
Ay...

Si un dia para mi mal viene a buscarme la parca,
empujad al mar mi barca con un levante otoñal
y dejad que el temporal desguace sus alas blancas.

Y a mi enterradme sin duelo entre la playa y el cielo...

En la ladera de un monte, más alto que el horizonte.
Quiero tener buena vista. Mi cuerpo será camino,
le dará verde a los pinos y amarillo a la genista...

Cerca de mar. Porqué yo nací en el Mediterráneo.

Després de la tempesta...

Arriba la calma!

Per fí puc dir que començo a relaxar-me una miqueta. I es que aquestes últimes setmanes han estat molt xungues, tirant d'agenda tot el dia per fer memòria d'on he d'anar, amb qui he de parlar, a on m'esperen per currar...

Ja està, ara ja ho tinc tot lligat. Fins al mes d'Abril només tinc tres curros...jejeje. I després ja veurem què passa.

Nens!!! Envieu-me fotos d'aquest cap de setmana!!!

Ara toca Nit d'Ànimes, el dimecres 31. Espectacle a la Concòrdia i sopar al Casal de Joves. Després el pont...si!!!! Com mola el calendari escolar!

I d'aqui res Nadal. Ja han penjat les llums al carrer Joan Güell... em sembla que cada any ho fan abans. Jo no entenc per què les treuen. Les podrien deixar penjades d'un any per l'altre i s'estalvien feina.

Encara no he menjat castanyes, i te delicte, doncs a les colònies d'aquesta passada setmana hem celebrat la castanyada, però mira, no he menjat ni una ni mitja. Tot arribarà... dimecres!!!

Nyam!!!

5º Aniversari de la Repúbli-k de l'Avern

Quina festassa!! Im-pressionant...

Mai havia vist la Concòrdia tan plena de gent, tots ballant i saltant al ritme dels tabals de Repúbli-k... i jo súper emocionada, mira, que no podia deixar de plorar com una nena petita. I es que aquests noiets de la RPK no son per a menys!

Moltíssimes gràcies. Per tot! Per acollir-me. Per fer-me sentir tan de la colla, tot i no tocar res més que els collons de tant en tant.

Ja fa 5 anys que us segueixo!!!!!!!!!! Que us seguim!!!!!!!!! I volem més, molts anys més de Repúbli-k... Aixxx, que m'emociono altre cop...

El correfoc genial! No vaig cremar, sino que vaig fer d'encenedora, la meva primera vegada! I crec que no ho vaig fer malament (tot i que no és res de l'altre món...)

"Com es diuen els petardos gordos?"-"Francessos". Toma ya! L'Alicia carregada amb francessos i la cara de bitxo que feia... brutal... No podia parar de riure

Les forques no semblaven forques, sino ceptrots!!!

Moltes felicitats nois!!! Després de tants nervis, dubtes i demés, us n'heu sortit de conya!!!! Moltes gràcies a tots els que ens vau ajudar a fer possible aquesta festassa. Som conscients de que,sense vosaltres, no hagués estat possible. Gràcies als que vau estar currant desde setmanes abans, als que vau venir el mateix dia, de bon matí a deixar-vos l'esquena carregant amunt i avall, als que vau venir a disfrutar de la festa i omplieu la plaça amb els vostres crits i salts al ritme dels tabals. Gràcies a tots! però sobretot, gràcies a la gent del Casal, jo alucino amb vosltres, sempre esteu a tot arreu, disposats al 100%, al que faci falta... Guapos!!!!!!!!

Aquí podeu veure un video de l'actuació que va tancar la festa, la qualitat de la imatge deixa molt a desitjar, però el so... A que no podeu deixar el cul quiet a la cadira?