Achíssss!!!!!

Eiiiissss... malpensats... encara estic refredada!
Els dies estàn bojos, al matí et peles, al migdia et torres, a la nit et tornes a pelar... i ja estàs refredat! Afegeix una moto per anar amunt i avall, de 4 a 6 trajectes al dia, i uns quants cigarrets per acabar d'inflamar-ho tot. Ja està! refredat al canto!
Amb lo "guai" que eren els refredats quan encara vivia amb la mama...
Primer de tot, podia faltar al cole i no passava res, amb una simple noteta escrita a mà amb la firma d'un dels pares n'hi havia prou. Tot el dia al llit, o al sofà, acurrucadeta i prenent sucs de taronja i sopetes... tot el dia reposant... Aixxx, aquells meravellosos anys on la responsabilitat única era "estudiar" i mantenir l'habitació mig recollida.
Mimitos tot el dia i el refredat curava en un no res.
Els refredats ja no són el què eren!
Ara em toca anar a currar amb el moc penjant, a no ser que tingui una febrada que m'ho impedeixi de veritat i el metge em faci un munt de paperets per justificar la meva absència al curro. Que si un p 10 si només faltes un dia, la baixa laboral a partir del segon... si la cosa s'allarga massa ves abuscar els partes següents al ambulatori, niu de gèrmens i bacteris... que si ja estava millor de la galipandria, la torno a pillar del fort a la sala d'espera!
Surt al carrer, vulguis o no, o mor d'inanició.
Mou el cul del llit per fer-te la sopa, pel que decideixo que és molt més fàcil obrir un brick de litro de caldo de la abuela i, sospitosament, aquest caldo em fa olor de gos mullat.
Per sort, quan agafo un bon refredat perdo el sentit de l'olfacte i del gust!
Uis! No us penseu que em dedico a llepar gossos mullats, eh? És un d'aquells sabors que t'imagines relacionant-los amb l'olor de quan dutxes al teu gos...
Del suc de taronja passo olímpicament. Ni ho intento això d'exprèmer taronjes quan em fa mal tot el cos.
He dit gos? si, el pobre animal segueix volent sortir al carrer a fer pipí, estigui jo o no com una sopa. Serà mal parit? És que no te cap mirament cap a mi...
Bé, que si la vida ja és dura, imagina't la vida refredat.
I si la vida amb un refredat és dura... imaginate-la sense la mama...
Snifff...
Moraleja: Per als que encara viviu a casa dels pares, no renegueu tant d'ells, que quan vius sol els trobes molt molt a faltar, sobretot quan estàs fet un drap! Que el xarop sense mimitos no fa el mateix efecte.
Mami, esta entrada en mi blog te la dedico a ti. Eres la más mejó!!! TE QUIERO