Serà nena!!!

Tindrem una Claudia a la familia d'aqui ben poquet!!!
I jo he guanyat un altre tatoo. Això d'apostar-se tatuatges pot arribar a ser bastant perillós si la sort està sempre de part meva...
Il.lusionada amb els canvis que s'aproximen a la meva vida, en tots els sentits. Una mica cagada, però il.lusionada, que és el que importa a l'hora d'enfrontar's-hi de cara.
Me'n adono de que amb els anys m'he tornat més poruga... conservadora, diria jo. Però mai deixaré de sorpendre a uns quants (possiblement als que més em coneixeu).

1

Només gràcies...

1

A vegades si que es pot tenir TOT.

Aquesta vegada és una d'elles, o això vull creure...

Després de molts dubtes (ja superats) ara només falta superar les pors. El temps ho posa tot al seu lloc, però jo no em caracteritzo per la meva paciència precisament!

Sempre m'ha costat decidir, tot i sabent el que vull. Va sent hora d'apendre!

Gràcies per tenir la paciència que a mi em falta... per no engegar-ho TOT.

Imatge: noves il.lusions...

Nen o nena?

Demà ho sabrem...
T'estimo Tona

Me'n vull anar...

Lluny i sola...

Sant Jordi, que no te res a veure...

He tornat amb ganes de més...
Salvador és un lloc preciós, tot i lo maltractat que està tot. Les cases pintades de colors llampants al centre històric de la ciutat, les escoles de música, de capoeira... els venedors ambulants ... tot.
Ha estat un gran viatge.

Desde Bahia

Ja fa cinc dies que correm per Salvador i segueixo sorprenent-me de tot i de res...
Aqui la miseria esta a cada cantonada. Els nens dormen al carrer i la picaresca esta a l ordre del dia. Es realment dur...
La cara amable es la musica, esta per tot arreu... pels carrers... els nens toquen els tambors com si haguessin nascut amb les baquetes a les mans. Els adults ballen i ballen...
Sort de la musica a Bahia...
No puc penjar fotos, ni posar accents... jejeje... l ordinador desde el que faig aquest post esta tan atrotinat com la resta del pais.
Aviat torno a la meva Barcelona, pero amb una altre visio del mon. Ara tot em sembla diferent...