ESTIC DE VACANCES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Juliol s'acaba

Demà acabo el casal d'estiu... i ara què faré? De moment descansar i descansar i pendre el sol solet al meu terrat, a què mola?
La veritat és que trobaré a faltar als bojos dels meus nens, tan dependents ells...però he de confessar que m'encanten i m'ho he passat de conya tot aquest temps!!!
Demà també envio al Felip de colònies a Begues i la Costa Brava ens esperaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!! Iujúúúúúú...
Ara tindré temps per tocar la flauta que m'he comprat i torturar una miqueta als veïns i a la Taca, que no li agarada gens la meva flauta (o la manera de tocar-la, encara no ho tinc gaire clar).
Temps per pendre horxata a la voreta del mar... de llegir un bon totxo-llibre, d'aquells que només entretenen i amb els que no s'aprén res de res... d'anar a la Boqueria a flipar amb els colors de les fruites i les vestimentes dels guiris (què mira el gust tan extrany que té aquesta gent a la hora de vestir)... de canviar la música del meu mp3, que encara que m'agrada molt "la pegatina", ja m'he aprés totes les cançons amb tant viatge en ferrocarril... de visitar als meus iaios i pendre una cerveseta i un gelat a la seva terrassa del seté pis intentant veure un tros de Tibidabo a través dels gigantescos blocs de formigó de l'Illa... temps de migdiades amb babeta i tot!... temps de veure els amics i tornar a fer de consellera sentimental, d'animadora social, de criticona total, o del que escaigui... temps per a mi.

Vida loca

Porque tu me faltas quiero darle al alma
el consuelo que le falta. Porque el pensamiento
no le gane al tiempo y sentirlo que me mata.

Aunque estes adentro y este sentimiento
se me antoje eterno, esta lejania
duele cada dia porque no te tengo.
No tengo tu boca, no tengo tus ganas,
y por más que intento ya no entiendo nada.

De esta vida loca, loca, loca
con su loca realidad.
Que se ha vuelto loca, loca, loca,
por buscar otro lugar.
Pero le provoca este sufrimiento
y no me abandona porque a mi me toca
esta vida loca...

Que no es cerdo, es mortadela...

Les amebes mengen porc? Segurament mengen mortadela!
I desde quan els cocos es pengen de les orelles?
I els palillos s'arreglen amb loctite?
Que Deu ens agafi confessats!!! O Alà!!! que pel cas deu ser el mateix; tant l'un com l'altre prohibeixen coses guais, com ara el sexe o el porc...
Es que pot haver algo millor que fer el porc? Menjar com un porc!!!
Pizza de tonyina i porc amb salsa de "bragas", mmmmmmm...
La Lidia porta cocos! penjats de les orelles! i demà li porto un príncep de color veeeeeeeerd!!!!
Y es que la vida es como una caja de bombones...nunca sabes lo que te va a tocar!
Minit!!!

Petonassos de colors

Estic de piscines fins les orelles! I arrossegant un refredat digne de qui viatja cada dia amb els Ferrocarrils de la Gene... Pel demés segueixo viva, que ja és tota una fita.
Només queda una setmana de casal i podré recuperar les 164 hores de son que porto enrederides! xD!
Per primer cop en molts anys tinc vacances a l'Agost!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Impresionante!!! (en dues paraules)
Bon estiu als que marxeu i ja no us veuré, i als que no tingueu vacances... mala sort! jo si que en tindré! (Rodolíííííí...)
Petonassos de colors

Per pixar i no treure gota!!!

Toma, toma i toma!!! Es que són les més happys del món mundial...

Com m'agradeu nenes!

Muà muà i muà!

Sopar d'empresa? juas, juas, juas

I que em poso jo per un sopar d'empresa a base d'empanadilles al raval??? Juas, juas...
No se si emportar-me la càmara per immortalitzar la borrachera o deixar-ho estar, que serà molt més digne...
Decidit! m'emporto la càmara i que sea lo que Dios quiera!
Fins demà, en exclusiva mundial desde el raval...
Feeeeeestaaaaaaaaa...

Rodem!!! Foc!!!

Yupiiiii!!!!! Je,je,je... Ara ja ho puc explicar! La Repúbli-k ha participat avui al rodatge de la peli de Woody Allen (per cert, una mica massa altiu per lo baixet que és aquest home)

En breu podreu trobar videos i més fotos per algún lloc, de moment, una foto del Mrc i l'Andreu fent el ganso de mala manera.

Us estimoooooooooooooooooo...

Estic feta calderilla!!!

Aquestes setmanes de casal m'estàn matant!! D'on treuen l'energia aquests nens? Sembla que els carreguin a la nit!

A part de tot això, l'estiu va de conya... No fa gaire calor i això s'agraeix!

Cervesetes amb els amics...bocatas impossibles de menjar sense fer el guarro de mala manera...solet solet solet... i rumbeta per posar-se d'humor de bon matí. No es pot demanar més!

Les vacances s'apropen i encara he d'escollir destí. Però el millor de tot és la companyia,així que és igual a on anem. Pobre Felip...ell anirà de pet a la guarderia...

Faig molt mala cara,per això les ulleres ja són part de mí!!!

Moltes felicitats... moltes felicitats...

Com m'agrada veure a la gent emocionada... o fent una mateixa cosa a la vegada!

Digueu-me romàntica, però les llàgrimes, quan són d'alegria, són tan maques...

Moltes felicitats Jose !!!

A part de la festa sorpresa del Jose, he de dir que no vull dir res més, però ho diré igualment.

Així que bona nit i fins demà.

Us estimoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo...

I sóc feliç!!!!!!!!!!!!!!!

Kem kam kam kam kam kam kem ka kam

Em va encantar l'actuació d'ahir!!! I ja sé que jo no sóc gaire objectiva amb la Repúbli-k, perquè en sóc fan, i no puc fer-hi més.

Us deixo aquí algunes fotos de l'actuació a Esparraguera. Quina emoció!!! Sentir els tabals al mig de l'estòmac, entre el fetge i el cor... M'encanta!

1ª Actuació del meu nen amb Repúbli-k

Avui el Marc s'estrena amb la Repúbli-k a Esparraguera i, com no, jo aniré a remenar el cul!!!

Es que m'encanta aquesta gent!!! Són tots tan macos...

Ja tinc mitjons pel sopar!!!

Ja he trobat els mitjons ideals per anar a sopar amb els companys de feina... al Chiqui-Parc!!! Toma ya!!!

De veritat que podria anar en pilotes i ningú deixaria de mirar-me els peus...

Fashion fashion...

Segurament poca gent entendrà aquesta entrada al blog però, tranquilitat, que ja hi penjaré fotos!

Els meus amics, tot un tresor!

El meu tresor, els meus amics! Mai havia donat tanta importància a la amistat com últimament ho estic fent. Pensava que els amics van i venen, però ara vull que no vagin i que es quedin...

Em sento acompanyada, fins i tot quan estic sola, i es una sensació gairebé nova per a mí.

L'entrada d'avui al blog és només per dir-vos gràcies... gràcies per estar quan crido i patalejo, quan esclato a riure i faig el pallasso, quan ploro, quan ballo, quan no estic i quan vull estar sola i feu un pas enrere.

Fins fa poc no em creia capaç de fer , de dir, d'actuar, de ser... Ara, simplement, faig, dic, acutuo i sóc!

Moleu tant!!! tant!!! tant!!! i amb vosaltres a prop, jo encara molo més!

Avui m'he comprat una planxa (per planxar-me la roba)

Sota un cel blau de primavera t'espero, amor...

però tu no arribes...,

o potser has passat de llarg sobre aquell núvol tan blanc?

Aviat arribarà l'estiu...

l'esperit serà cos,

l'amor serà sexe,

la tendressa passió.

Tot plegat un miratge enlluernant el Sol sobre els cosos,

nus de veritats,

vestits amb plomes de colors,

per atreure la parella com ho fan els ocells.

Un cant desafiant...

desafinat...

A la tardor cauràn les fulles,

s'apagarà una mica el Sol.

Replegarem un cop més les plomes,

fins una altra primavera,

quan tornin a fer olor les flors...

I ens tornarem a creure les mentides...

tot i sabent que ho son...

Qualsevol mentida d'amor amb tal de no estar sols.

Moral immoral...,

irracional...

Que qui decideix estar sol per convicció no és persona...

ni animal!

Sóc tan feliç com una guatlla!

I la veritat es que no estic gaire segura de quant felices són les guatlles, però imagino que fins que les obliguen a entrar en aquelles llaunes de conserva s'ho deuen passar rebé.
I es que aquesta vida és curta per a tothom, per les guatlles i per les persones que les envolten també. Llei de vida! Uns arriben i altres no volen marxar!
No passa res...disfruta el moment mentre hi siguis, que per demà queda molt temps i encara no sé a on estaré.
Els mals moments no els contis i riu-te de la vida que, total, a vegades sembla que ens vulgui pendre el pèl...