Pobres llops!

Avui el meu post és per recomanar un blog...
El temps és un instant, el blog d'una bona amiga, apassionada dels contes, les tradicions i totes aquelles coses que fan que la vida sigui molt més dolça...
No us el podeu perdre! Avui he llegit el post de la Caputxeta Vermella "políticament correcte" i m'ha agradat tant...

A vegades hi ha coses que s'expliquen molt millor en forma de conte... la vida mateixa, tan complicada moltes vegades, es torna molt més senzilla si li donem un altre format de narració. I això és un conte per a mi, la vida feta metàfora. L'explicació més senzilla del més complicat... relacions personals, discriminació, problemàtiques vàries... que s'arriben a compendre perfectament, fins i tot per als nens més petits.

I aprofito també per fer una reivindicació: si us plau, deixem de criminalitzar els llops!!! Tots tenim el nostre paper dins d'aquest món extrany. Sense els "dolents" no poden existir els "bons".

Fot-li foc al calçot!!!

Calçotada de les Corts

Quin cap de setmana aquest!!!
Després de passar unes quantes hores de dissabte enfilant calçots al Casl, ja ens sortien per les orelles...
Assaig general de Bocs, que s'estrenava amb el seu primer espectacle.
Vull felicitar als actors i actrius... i també a l'Edu, que ho va fer tan be, que ara no sabria dir si era actor o actriu...
Tothom ficat en el seu paper, i el Marc dirigint "l'obra"...

En cap moment van faltar les rialles i aplaudiments ...

També hem de donar les gràcies a tots els extres espontanis de la Repúbli-k, que ens van donar un cop de mà en la representació.

La plaça plena de gom a gom...

Bon espectacle, bona música, bon menjar... però sobretot, bona companyia. Això mai falta al barri!!!

Estrenem!!!

La nit abans d'una estrena sempre hi han nervis...

Aquesta ni t no podré dormir. El Marc dirigeix, en els papers protagonistes... l'Eduard, alies Remei; la Lai, alies Satanasses Calces; Dani, alies Calçot cremat; i la Cort de Bocs... Amb l'aparició estelar de Karlos Arguipaño!!!!

No us ho podeu perdre...

Però tranquils... Per a qui no pugui venir a viure tan gran experiència en directe, ho podrà fer en breu (demà mateix) al blog que ara esteu llegint.

I entre riures i més riures, amics, bons amics, cervesetes, calçots, pudor a ceba, molta pudor... alegria...

El temps és un instant, ja ho diu una bona amiga...

La vida és feta d'instants...

Disfruteu-los, ja no tornaràn. Els que vindràn seràn altres, diferents, ni millors ni pitjors, però diferents.

Estrés

Avui és un d'aquells dies que em desperto amb la mandra incrustada al cos...

Pot ser estic fent massa vida social, com l'Alaska, però jo no em paso el dia bailando!

Aquesta setmana es solapen reunions, assajos i altres coses més divertides, a les que no hi podré anar, doncs encara no domino gaire l'art de la mitosi... però tot arribarà.

Els dies són molt curts i no em donen per fer tot el que voldria... vaig deixant coses pendents i s'acumulen. Però ara ja no m'estresso.... mentida!!!!!!! Però m'estresso menys...

Per sort vaig nèixer dona i puc fer més d'una cosa al mateix temps ;)

Seguim sent joves!

Moltes felicitats... ganàpia!!!!

Aquesta és la única foto decent que he trobat després de bufar les espelmes... Gran festa!!!

Quan una persona deixa de ser jove està molt clar: quan deixa de sentir-se'n.

Però quan deixa de ser considerada jove pels demés? Quan deixa de sentir-se'n.

Fantàstica la festa d'aniversari d'ahir!! Coneixent gent nova, planificant nous projectes, descobrint... Que, a vegades, les coses no són el que semblen... són molt millors!

I que poc que costa pensar en positiu quan la gent que tens al voltant també ho fa, oi?

Molts dels meus somnis s'han fet realitat... i per què no un més? o dos? o tres?

Mai deixaré de somiar... mentre sigui jove!

Moltes felicitats Oriolet!!!!!

El primer cop sempre deixa amb ganes de més...

Ja està. Tot i que van seguir intentant posar-me dels nervis, vaig sortir súper tranquila a tocar. Genial!!! Em va encantar, i ja estic desitjant que arribi la calçotada de les Corts per tornar a tocar.

Gràcies a tots per posarm-ho tan fàcil!!

I AVUI... M'ESTRENO JO!

Per fi ha arribat el dia...

Avui m'estreno jo amb la RPK, al carrer!! Ja començava a pensar que m'estaria tota la vida assajant a l'escola d'adults, però no... avui m'escoltaré per primer cop a l'aire lliure!

No estic nerviosa, tot i el que pugui pensar el Marc. La veritat és que m'extranya estar tan tranquila... ni gota de nervis... tot serà que quan carregui el tabal em comencin a flaquejar les cames, s'agarrotin els músculs dels braços i em torni més patata del que ja soc.

Tingueu per segur que penso penjar un munt de fotos (aquesta nit o demà...jejeje. Depén de lo feta calderilla que torni).

El que porto pitjor és lo d'haver de caminar mentre toco. Encara em costa coordinar mans i peus a la vegada. I no és que caminar sigui un exercici mecpànic... digueu-me rareta, però jo per caminar m'he de concentrar. Si més no, per poder anar sortejant caquetes i tolls pel carrer...

M'he de mentalitzar per no posar la mateixa cara sèria que poso als assajos, que tothom diu que faig por de lo emprenyada que semblo... I no és plan de sortir a totes les fotos amb cara d'ogre.

Avui també ens maquillarem! Estic per fer-me un somriure d'orella a orella amb aguacolor, i així ja tinc solucionat lo de la cara seria. Però segueixo sense haver solucionat lo de caminar a la vegada que moc les mans per tocar el tabal...

Uix... m'estic posant nerviosa ara... No hauria d'haver començat aquest post...

Ja us explicaré la meva aventura al correfoc de Santa Eulàlia!!!!

Desitgeu-me sort!!!!!!!

M'han donat un premi!

La Mercé, una noia implicada allà on les hagi, m'ha atorgat un premi!!! M'ha fet molta il.lusió, ja que no vaig guanyar el concurs de truites...

I ara jo he d'escollir 5 blocs als que premiar també.

Com no m'agraden gens els missatges en cadena, i això és algo molt semblant... m'he permés canviar una de les normes; no cal que cap dels premiats torni a premiar a cinc més. No us caurà el cabell, ni us sortiràn grans a la planta dels peus, ni el nas us creixerà, ni tindreu mala sort... Ho entens , oi Mercé? De totes maneres, la cadena no te per què trencar-se, doncs hi ha quatre premiats més que potser si que ho fan com Deu mana...

Les regles del premi són les següents:
Cal triar cinc blocs que es consideri que són mereixedors d’aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat bloguera, sense tenir en compte el seu idioma.
Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l’enllaç al seu bloc per tal que tots el puguin visitar.
Cada premiat ha d’exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat el premi.
Premiat i premiador han d’exhibir l’enllaç d’Arte y pico per tal que tots sàpiguen l’origen d’aquest premi.
Exhibir aquestes regles (però ja us he dit que potser no cal complir-les totes)
Super premiats:

-Mercé

-Flametes

-El temps és un instant

-Nuss

-Alba

Pregó i guerra de confetti

El rei Carnestoltes...

I la súper guerra de confetti!!! Ara estaré treient confetti de casa durant messos... xD

Dijous Gras i el concurs de truites!

He de confessar que els concursos no son el meu fort... Concurs de truites de patata al casal de joves de les Corts, dos participants, i per fer més "bulto" dues truites de l'Area de Guissona, acabades de treure del seu embolcall.
La truita número 1, boníssima, és la que es va endur el premi. Pebrot vermell, espàrrecs i pernil del bo.
La truita número 2, la meva. Per al meu gust boníssima, amb ceba i formatge de cabra...
Però la més votada en segon lloc va ser la de l'Area!!! Es que la gent de les Corts te el gust atrofiat o què? jejejeje

El Nuss, encara que no ho sembli... És va posar a les meves mans i va acabar amb aquesta cara... No és que es posés verd al probar la meva truita, eh?

Concertillo de "Micu", súper xulo. M'agraden aquests concerts dels dijous... i els bolerillos que van cantar ...

I per finalitzar la nit... Xatonada a càrrec del Cañlçot Roig... Del Manelet!!! Què bona estava!!!