...¿¿??...

Avui volia escriure una cançó al blog, però no tobo cap que s'escaigui al meu estat d'ànim.

Simplement, avui no sé com estic... imagino que com el temps! Sembla que vol ploure però... només ho sembla (de moment).

Aquests dies són un fàstig. Els dies que passen i prou. Els dies en que la rutina em devora, m'empassa... i jo me la miro de cara, però no faig el mínim esforç per fer-la fora.

Maleïda rutina!!!

A vegades, quan no hi és durant molt temps, l'enyoro... quan torna , la torno a odiar.

No escriuré cap cançó... Només em venen de gust cançons tristes de l'Ismael Serrano o alguna balada d'amor (de desamor, més aviat) del Pancho Céspedes.

Les del Serrano fan molt pal d'escriure, perquè son més llargues que un dia sense pa... les del Pancho Céspedes són curtes, però ara mateix em semblen nyonyes.

Així que l'entrada d'avui és per dir que no tinc res a dir! No m'agraden els dies que no tinc res a dir... dies en els que les hores només passen... i prou