L'home dels nassos ja està al carrer...

Avui veuré l'home dels nassos... ja fa un any que no el veig!!!

Desde ben petita, recordo que cada 31 de desembre, el meu pare em feia buscar l'home dels nassos pel carrer. Al principi l'imaginava com l'home del sac, o alguna cosa semblant... em va costar un temps trobar-lo... però ara ja no em costa gens ni mica; el localitzo a la primera!

Aquest any que avui s'acaba, no ha estat gens malament...

He conegut un munt de gent que m'agrada, a la que ara estimo molt i que no vull que mai deixi d'estar a la meva vida.

He donat un gir molt important a la meva vida professinal... i bastant radical, doncs he passat de cuidar avis i malalts a cuidar, educar i jugar amb nens i nenes.

He començat nous projectes, que espero poder continuar durant el 2008, i alguns molt més enllà.

També m'he desfet de vells fantasmes... d'alguns, no de tots.

En resum no ha estat un mal any, però espero i desitjo que el 2008 sigui millor encara. Hi ha coses que vull que segueixin igual, com fins ara, d'altres poden millorar molt i algunes empitjoraràn, segur... però aquí estré, any rere any, fent balanç, sense deixar de preguntar-me a on va la meva vida. A vegades no l'he conduit jo, només l'he deixat portar pel "destí"... tot i que encara no estic gaire convençuda de si el destí existeix o ens el fem nosltres mateixos...

Fa uns anys que em van tocar unes boles extra per jugar a la vida i no sé si seguiré tenint tanta sort, així que ara intento jugar bé les meves cartes i no arriscar a que no surti una altra bola de regal i em toqui el game over...

Això que diuen de que només hi ha una vida... mentida!!! Jo ja en porto unes quantes. Tot i que he pogut guardar les partides sense haver de començar de cero, porto uns quants torns extra...

Feliç any nou a tots el que llegiu el meu blog, i als que no el llegiu també. Tinc tants desitjos per demanar... però només demano un: que tots es facin realitat!

Salut!!!

En bona companyia...

En bona companyia, el Nadal costa una mica menys d'empassar...

T'estimo Tona

El dia de la salut...

Si, si... al menys tenim salut...

Un any més

Ooooooooo.... avui és el meu aniversari! Avui si que si que comença definitivament el Nadal per a mi. El compte enrere per finalitzar l'any sempre comença amb el meu aniversari, i cada any em passa el mateix; del pastís al raim hi va un suspir.

Normalment pel meu aniversari no estic de gaire bon humor... Més aviat, l'humor és va apagant al llarg del dia, quan veig que el meu aniversari és un dia més, un dia normal, sense ensurts ni cap sorpresa. Aquest any és diferent.

Avui és l'últim dia que curro a l'escola, doncs canvio de feina... i m'oloro desde fa dies que els nens i nenes de 5º curs estàn preparant alguna cosa per despedir-me, i em fa molta molta molta il.lusió. Els enyoraré bastant a aquests animalons (i ho dic amb tot el carinyo, eh?)... Ahir em van dedicar la nadala que van cantar a l'escola, i gairebé caic de cul a terra... Aixxx, jo que intento anar de "poli malo" i ahir m'estava desfent... no em vull imaginar com serà avui.

A la tarda he de fer un munt de coses i no se si tindré temps de fer-les totes...

A la nit el sopar de Nadal de la Repúbli-k, amb amic invisible inclós i pastís d'aniversari... Nyam!!!

Els anys pasen molt ràpid desde que vaig fer els 20... ja han passat 9!!!! Buff... Ara se més coses, conec més gent... però si miro enrere no veig que jo hagi canviat gaire. Bé, he guanyat moltíssim en paciència, i tot i així segueixo sent súper impacient. Ara soc menos "radical" en les meves idees i en la forma de pensar. Soc més flexible i intento no jutjar (algo realment difícil per l'espècie humana), m'agrada com soc, què coi! M'agrada la gent que m'envolta, i em fan ser millor persona. M'agrada la meva vida, tot i que a vegades trobi sotracs a cada pas. M'agraden els meus amics... i la meva familia, tot i que jo no l'hagi escollit, que això de la familia és una loteria. Si hagués pogut escollir-la, segurament ... no, no... segurament no. Amb tota seguretat, hauria escollit la que tinc! perquè son genials... gairebé tots estàn una mica tocats del bolet, però si jo soc qui soc , també és per ells.

Passeu un bon dia...un gran dia... que jo també ho faré!!!

Muuuuuà...

Dimarts etern...

Només és dimarts??
Això de treballar els caps de setmana no li va gens ni mica bé a la meva salut mental... No sé en quin dia visc!!!
Encara no he fet la carta als Reis, ni ganes... cada vegada que surto al carrer i veig la gent com a cabres, fent compres a destajo, carregats amb bosses i bosses, amb presses... m'entra el complexe "avestuz". Em venen ganes de fer un forat a terra per fotre-hi el cap i no tornar-lo a treure fins que tot (el Nadal) hagi passat.
D'on treu la gent els diners? i el temps? és que no treballen? tots són pensionistes i per això tenen temps i peles? Escapa al meu coneixement...
Només se que per a mi és un "trauma" haver de currar a un centre comercial... Quan entro a primera hora, sempre penso: mira, despres faré una volta a veure si trobo alguna cosa pels reis del Marc... però a l'hora de plegar, passo per davant de les botigues com les mules, mirant només endevant, sense parar de caminar, directe a fitxar la meva sortida d'aquella lleonera plena de boixos del consum.
Quines setmanes més llargues m'esperen...
No m'agrada el Nadal

Sopar de "Nadal" al Casal

La festa de l'avet d'aquest any, ha estat la primera a la que he anat del Casal i m'ho he passat molt bé! Quin sopar més bo... No em podia moure de la cadira!

Erem els de sempre i uns quants més, però la veritat és que no vaig trobar a faltar a gairebé ningú... Bon menjar, bona música, mals cantants... i pitjors guitarristes, mortificant al personal a cop de guitar hero i sing star... El DJ s'ho va currar molt, i uns quants espontanis de la RPK es van marcar una jam que no va quedar gens malament.

De pas, he de dir que ahir ja va quedar clar on curro aquests dies... doncs vaig arribar dal sopar directament del curro i portava encara l'uniforme d'Orange. Unes 20 persones em van preguntar: -Curres a Orange??- Òstia! Es nota???? No, es que soc una dona-anunci... i em mola fer propaganda...

Doncs l'uniforme va triunfar!!! Resulta que la jaqueta que a la feina ningú es vol posar, i que a mi ahir em va salvar d'una pulmonia, mola un huevo!!! Ja us dic jo, que darrere l'estan d'Orange no llueix tant ni sembla tan xula...

Total, que m'ho vaig passar molt be...

Gràcies a tots i molt bones festes!!!!

Serrat...

El meu pallasso

El meu xicot no és molt alt, te molta panxa i poca patilla... però te una cosa especial, i es que sempre em fa riure...

Música

'Un mal dia es pot arreglar amb música?

FELICITAT

Per la gent que estimo

Moltes vegades, la vida no ens porta el que esperavem i, resulta que és millor així. D'algo que en principi no sembla gaire bo, acaben sortint coses immensament bones, perfectes.
Per sort, quan fem plans, no ens els tatuem a foc... i els podem modificar. Per sort...
Al final, la vida és un no parar d'improvitzacions...
El passat ja no importa, el futur no existeix. I a vegades ens perdem el present pensant i recordant el passat, o planificant el futur... Disfruteu d'avui i d'ara...
Gaudiu de les persones que us envolten, dels petits moments.
La felicitat és un trajecte, no pas una destinació. Feu aquest trajecte amb bona companyia i amb un gran somriure, i veureu com "la vida" us dona fins i tot cacahuets!!! (cosa que als avions ja no fan, per cert) jejeje...

La felicidad humana generalmente no se logra con grandes golpes de suerte, que pueden ocurrir pocas veces, sino con pequeñas cosas que ocurren todos los días. Benjamin Franklin
Felicidad no es hacer lo que uno quiere sino querer lo que uno hace. Jean Paul Sartre
La felicidad es la certeza de no sentirse perdido. Jorge Bucay
Buscamos la felicidad, pero sin saber dónde, como los borrachos buscan su casa, sabiendo que tienen una. Voltaire
El secreto de la felicidad no es hacer siempre lo que se quiere sino querer siempre lo que se hace. Leon Tolstoi

Ja s'apropa...

S'acosta el dia D... i aquest any , a sobre, cau en dijous.

No és la primera entrada al bloc que em serveix per explicar lo xungo d'aquest dia, el dia del meu cumple. Oh!!! Quin rotllo de dia ... Sempre és un dia més, res de l'altre món. A vegades es fins i tot més xungo que els altres.

Tot i això, aquest any ho celebraré amb els meus amics. En algún foradet entre dinars i sopars festius!!!

El 10, berenar de Nadal amb Coordinadora (és un dimarts, i no hi ha reunió, així que encara he de decidir si hi vaig i em perdo l'assaig de RPK, però crec que m'estimo més assajar...)

El 14, sopar de "Nadal" amb la gent del Casal/ Sopar de Nadal amb el curro (de moment, no em puc desdoblar, així que no hi aniré al del curro, la gent del Casal me l'estimo molt més ...)

El 17, pica-pica de Nadal amb la gent del curro.

El 20, sopar de Nadal amb la RPK. (Mira que fotre un sopar de Nadal en dijous...)

El 21, sopar de Nadal amb Bocs, i després..... Festa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Iújuuuuuuuu... a celebrar el meu cumple (espero que la gent no em falli, i que els veins no truquin a la urbana... xD)

El 24, ja sabeu, el sopar de Nadal que tots tenim, an familia i tal...

El 25, seguirem jalant...

El 26, més

El 27, sortiré a comprar uns pantalons 3 talles més grans dels que faig servir ara... per poder seguir menjant fins que s'acabi l'any!!!

Sabeu els calendaris de Nadal? Aquests que cada dia obres una finestra i apareix una xocolatina? Doncs de cara a l'any vinent, que per aquest ja no em dona temps, en fabricaré un molt especial...en comptes de xocolatines, serà de sals de fruita, pepcid i protectors gàstrics!!! Mola, oi? Com a mínim és pràctic.

Però com no hay mal que por bien no venga... uns quants quilets de més no m'aniràn gens malament!!!! Bon Nadal a tots i felices digestions!!!!

Maulladores

Los Maulladores viven en sus sombras como tinta, húmedas y negras,

y lenta y suave su campana toca cuando te devora la ciénaga.

La ciénaga te traga, si te atreves a golpear, llamando a su puerta,

mientras miran las gárgolas, sonrientes, y derraman aguas infectas.

Junto al podrido pantanal lodoso lloran los sauces encorvados

y los cuervos se yerguen tenebrosos, graznando según van soñando.

Sobre las Montañas Mecerros, por fatigoso camino,

donde son grises los árboles, en un valle enmohecido,

a la orilla de un estanque sin viento y marea, oscuro,

sin ver el sol ni la luna, hay Maulladores ocultos.

Los Maulladores moran en sus sótanos húmedos, fríos y profundos,

y encerrados en ellos, cuentan oro con sólo un candil moribundo.

Mojada la pared, gotea el techo; por sobre el suelo, sus pisadas,

van suavemente, con un chapoteo, furtivamente hacia la entrada.

Espían con malicia; van buscando un hueco sus sensibles dedos,

y cuando han concluido, con un saco se llevan y guardan tus huesos.

Sobre las Montañas Mecerros, por la senda solitaria,

allende el marjal de Tode, y la sombra de la araña,

por los árboles colgantes, cruzando la hierba de horca,

con Maulladores te encuentras, Maulladores te devoran.

Maulladores, J.R.R. Tolkien