dilluns, 27 d’agost del 2007

Aquelarre!!!


La proba carnal d'un gran Aquelarre!!!

Per cert, segueixo sense porlar!! elis, elis... si ja ho sabia jo...

dijous, 23 d’agost del 2007

Guauuuuuuuuuuu!!!

Només vull dir una coseta:
És la millor actuació que he vist fins ara de la Repúbli-k. Quina motivació nens!!!
La llàstima és que amb la càmara a la mà no puc ballar... però us he de dir que segueixo sent la fan number one, i ara més que mai!
Us he de dir, que mentre l'estic mirant a l'ordinador, el meu periquito va xiulant al ritme de Mambo! Quina passada.
Felicitats!!!

diumenge, 19 d’agost del 2007

RPK a Castellbisbal


Quina festa! Quin tros de Correfoc! Quina pedazo-actuació de la Repúbli-k!

La segona del Marc, per cert... M'ho vaig passar de conya. Què be toqueu nens!!! A veure si un dia d'aquests perdo la vergonya pel camí i m'animo a "intentar" tocar alguna coseta..jeje

Aqui teniu la "fan" numer one...

dijous, 16 d’agost del 2007

Festes de Gràcia


Ja han començat les festes de Gràcia. Sempre, per aquesta època, tinc la sensació de que l'estiu s'accelera i en un no res s'acabarà. A les festes de Gràcia les seguiran les de Sants, i després ens trobarem preparant la Mercé, tot seguit les Corts i... a menjar castanyes! l'estiu ja haurà acabat del tot.
Per una banda ja tinc ganes de que s'acabi, per això de deixar de patir la calor... per altra banda... sé que mai estic del tot contenta! Quan tinc calor vull que arribi el fred, quan tinc fred, vull que arribi el temps d'anar a la platja. Deu de ser per això que les meves estacions favorites són la tardor i la primavera... No soc gaire d'extrems jo...
Ahir vaig anar a veure el cercavila de cultura popular a Gràcia (més de 30 colles) i aquest cap de setmana no penso fallar...
Diumenge ... Kumbes ! a Joan Blanques.

I aquí teniu un enllaç perquè no us perdeu cap acte de Festa Major.

Salut!

dilluns, 13 d’agost del 2007


Molti mari e fiumi attraverserò
Dentro la tua terra mi ritroverai
Turbini e tempeste io cavalcherò
Volerò tra i fulmini per averti.
Meravigliosa creatura sei sola al mondo
Meravigliosa paura d'averti accanto
Occhi di sole me bruciano in mezzo al cuore
Amore è vita meravigliosa.
Luce dei miei occhi brilla su di me
Voglio mille lune per accarezzarti
Pendo dai tuoi sogni veglio su di te
Non svegliarti non svegliarti non svegliarti... ancora.
Meravigliosa creatura sei sola al mondo
Meravigliosa paura d'averti accanto
Occhi di sole mi tremano le parole
Amore è vita meravigliosa.
Meravigliosa creatura un baccio lento
Meravigliosa paura un d'averti accanto
All'improvviso tu scendi nel paradiso
Muoio d'amore meraviglioso.
Meravigliosa creatura
Meravigliosa
Occhi di sole mi bruciano in mezzo al cuore
Amore è vita meravigliosa

dissabte, 11 d’agost del 2007

Oscar Wilde

* El único modo de librarse de una tentación es sucumbir a ella
* Los filántropos pierden toda noción acerca de la humanidad. Es su rasgo distintivo.
* Hoy en dia la gente conoce el precio de todo y el valor de nada.
* Vivimos una época que lee demasiado para ser sabia, y que piensa demasiado para ser hermosa.
* ¿Es la insinceridad algo tan terrible? No lo creo. Es sólo un método que nos permite multiplicar el número de nuestras personalidades.
* Nunca he buscado la felicidad ¿Quien aspira a la felicidad? He buscado el placer.

divendres, 10 d’agost del 2007

La vida no será la fiesta que todos deseamos, pero mientras estemos aquí debemos bailar.

dijous, 9 d’agost del 2007

La felicitat és un trajecte, no una destinació

dimecres, 8 d’agost del 2007

Miguelito


O filho de meu amigo é muito bonito!!!
Per fi he conegut al fill del Miguel. Tant de temps veient al pare babejant cada vegada que parla d'ell... I no m'extranya, perquè el nen és un encant.
Petonassos guapos!!!

dimarts, 7 d’agost del 2007

Dia de gossos...


Quins dies tan extranys... El sol no apareix però segueix fent moltíssima calor. Però "al mal tiempo buena cara", si més no ho intentarem, lo de fer bona cara.
Els dies passen molt lentament quan fa tanta calor, en canvi, les nits es fan tan agradables que no vull que acabin mai. La cerveseta del vespre, veient com cau el Sol... o la horxata de la tarda... són els millors moments del dia, i més quan la companyia és tan bona!
I jo segueixo donant voltes al cap, pensant cap a on vull portar la meva vida...
Pensant què és el que vull (encara no ho tinc gaire clar), i el que no vull (això si que ho se).
Persegueixo somnis una mica tard, però es que fins ara no havia tingut esma de fer-ho. Serà massa tard? Mai és massa tard!
Soc feliç, i penso que es nota de lluny.

dilluns, 6 d’agost del 2007

Báilame el agua

Báilame el agua.
Úntame de amor y otras fragancias de su jardín secreto.
Riégame de especias que dejen mi vida impregnada de tu olor.
Sácame de quicio.
Llévame a pasear atada con una correa que apriete demasiado.
Hazme sufrir.
Aviva las ascuas.
Ponme a secar como un trapo mojado.
No desates las cuerdas hasta que sea tarde.
Sírveme un vaso de agua ardiente y bendita que me queme por dentro, que no sea tuya ni mía, que sea de todos.
Líbrame de mi estigma.
Llámame tonta.
Sacrifica tu aureola.
Perdóname.
Olvida todo lo que haya podido decir hasta ahora.
No me arrastres.
No me asustes.
Vete lejos.
Pero no sueltes mi mano.
Empecemos de nuevo.
Sangra mi labio con sanguijuelas de colores.
Fuma un cigarro para mí.
Traga el humo.
Arréglalo y que no vuelva a estropearse.
Échalo fuera.
Crúzate conmigo en una autopista a cien por hora.
Sueña retorcido.
Sueña feliz, que yo me encargaré de tus enemigos.
Dame la llave de tus oídos.
Toca mis ojos abiertos.
Nota la textura del calor.
Hasta reventar.
Sé yo misma y no te arrepentirás.
¿Por cuánto te vendes?
Regálame a tus ídolos.
Yo te enviaré a los míos.
Píllate los dedos.
Los lameré hasta que no sepan a miel.
Hasta que no dejen de ser miel.
Sal, niega todo y después vuelve.
Te invito a un café.
Caliente claro.
Y sin azúcar.
Sin aliento

diumenge, 5 d’agost del 2007

La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap

"La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap"
Quan un dia una talpeta va treure el cap d'entre una muntanyeta de terra per tal de veure si ja eixia el Sol, li va ocórrer allò.
(Era rodó i marró, s'assemblava una mica a un xoriço i el pitjor de tot: li va caure just damunt del cap.)
"Quin fàstic!"Cridà la talpeta. "Qui m'ha fet això en el cap?"
(Però era tan curta de vista que ja no va poder veure a ningú)
"Has estat tu qui m'ha fet això al cap?", va preguntar al colomque en aquell moment passava volant per allà.
"Jo? No, per què?. Jo ho faig així" li va contestar.
(I, pam, un esquitx blanc i humit va caure a terra justament a la vora de la talpeta, i li va tacar la pota dreta.)
"Has estat tu qui m'ha fet això en el cap?", li va preguntar al cavall que pasturava en el prat.
"Jo? No, per què? Jo ho faig així", li va contestar.
(I, plof, plof, cinc boles enormes i gruixudotes van caure, pesades, quasi damunt de la talpeta. En va quedar profundament impressionada.)
"Has estat tu qui m'ha fet això al cap?", va preguntar a la llebre.
"Jo? No, per què? Jo ho faig així", va contestar.
(I, ratatatatà, quinze baletes rodones xiularen en les orelles de la talpeta. Se'n va salvar amb un bot arriscat.)
"Has estat tu el qui m'ha fet això en el cap?" Va preguntar-li a la cabra, tot traient-la dels seus somnis.
"Jo? No, per què? Jo ho faig així", li va contestar.
(I, cloc, clac, cloc, clac, una riuada de caguerades del color del caramel va redolar per l'herba. I a la talpeta quasi que li van agradar i tot)
"Has estat tu qui m'ha fet això al cap?", va preguntar a la vaca que estava remugant.
"Jo? No, per què? Jo ho faig així", va contestar.
(I, xof, una massa de color marró-verdós es va vessar per damunt de l'herba, a prop de la talpeta. I aquesta es va alegrar molt que no haguera estat la vaca qui li ho havia fet al cap.)
"Has estat tu el qui m'ha fet això en el cap?", li va preguntar al porc.
"Jo? No, per què? Jo ho faig així", li va contestar.
(I, flop, una muntanyeta molla i parda va caure en el prat. La talpeta es va tapar el nas.)
"Heu estat vosaltres les qui m'heu fet això en el c...?" va estar a punt de preguntar de nou. Però quan s'hi va acostar va veure que eren dues mosques grosses i negres. Estaven menjant.
Per fi algú que em pot ajudar!, va pensar la talpeta.
"Qui m'ha fet això en el cap?" va preguntar tot seguit.
"No et moguis", brunziren les dues mosques. I en acabat, després d'una estoneta, van dir:
"Està molt clar. Ha estat un gos".
Finalment la talpeta va saber qui li havia fet allò en el cap: Sant Pere, el gos del carnisser!
Veloç com un llamp, es va enfilar a la caseta de Sant Pere...
(I, plin, una cagadeta negra va aterrar just damunt del cap del gos.)
I feliç i contenta, la talpeta tornà a desaparèixer sota terra.
Fi

Gràcies Tània, aquest conte te molt més glamour que els sabons, i ben segur que oloren millor que la pobre talpeta!


dissabte, 4 d’agost del 2007

Soparet al terrat


Aquesta nit fem una barbacoa al terrat de casa! Encara no se qui vindrà, perquè tinc una colla d'amics bastant "impresentables" i no es dignen a confirmar res de res...

I es que el terrat de casa dòna per molt i molt més a les nits d'estiu; ademés tenim la "sort" de que els veïns marxen aquesta tarda de vacances, el que vol dir que no pujaran a queixar-se pel soroll...jeje...

Mmmmm...com m'agraden les nits d'Agost!!!

divendres, 3 d’agost del 2007

Renfe és una merda!!!

RENFE ÉS UNA MERDA!!!
RENFE ÉS UNA MERDA!!!
RENFE ÉS UNA MERDA!!!

Quina calor!!!

Quin sant tan extrany... No cal dir que el dia del meu aniversari és el més rotllo del món; sempre espero que sigui un dia especial, ple de sorpreses i mai ho és. En canvi, mai espero el mateix del dia del meu sant, que per norma general sol ser molt guai.
Què més puc demanar que passar el dia amb amics? Doncs un regal ben xulo! Si si si si si... El regalet d'aquest any m'ha flipat a mi mateixa, i això que l'he escollit jo! Tinc un piercing nou!(i no em refereixo a la joia, sino a la perforació)
Si serà veritat que això "enganxa"? Llàstima que no el podré disfrutar "del tot" fins d'aquí un mes...
A part d'això... Aquest mes serà mooooolt llarg, tot i que ja tinc un munt de coses planejades, aquesta calor que està fent em mata i la veritat és que ve poc de gust sortir de casa fins que no ha caigut el sol.
Aviat començaran les festes "de barri", les més xules pel meu gust, a on m'ho passo millor, al carrer... i la nit de Gràcia, la de Sants... l'Aquelarre... Concerts al aire lliure, cinema a la fresca... terrassetes i una Moritz (s'ha de fer pàtria)...

Despierto (La Pegatina)

Cae la noche, sobre la ciudad, estrellas y luna me van a pillar
No necesito nada irreal, que esta vida es pa disfrutar
No me gusta la cuenta atrás, pa'lante tengo que mirar
Deja de rebuznar, que todo cuento tiene un final.
Despierto yo me voy...
Dependencia de un estilo y de un buen ambiente
Rodearse, codearse con gente corriente
Saber que lo importante son las personas
Que unas veces las dan y otras veces las toman.
Despierto yo me voy...
Veo gente que duerme
Gente que no despierta
Gente con una venda en los ojos
Y hay gente que va con los ojos rojos.
Soy un vivo entre muertos
Soy un lince entre ciegos
Yo voy despierto y no tengo sueño.
Y se tiene que volar despierto...

dijous, 2 d’agost del 2007


Omara Portuondo - Qué Emocion
Cuando te encontré
qué emoción
sintió mi corazón.
Le hiciste estremecer
y suspiró por ti.

Cuando te besé
qué emoción
sintió mi corazón:
extraña sensación
sentí dentro de mí.

Cuando te estreché
entre mis brazos
cuántas cosas
nos dijimos.
Qué emoción sentimos los dos,
tanto tú, como yo.

Cuando te encontré
qué emoción
sintió mi corazón
y no quiero pensar
que te olvides de mí

dimecres, 1 d’agost del 2007

Mini vacances a l'Estartit






Mmmmmmm...diuen que el bo, si breu, dues vegades bo. Mentida!!!!!!!!!!! Això és una trola com una casa!

Les coses bones s'haurien de fer durar molt més del que duren.

La Costa Brava és tan maca... i està tan lluny... i la Sarfa és tan cara... i tan lenta... jeje


D'aqui poc una altra escapadeta!