dijous, 20 de desembre del 2007

Un any més



Ooooooooo.... avui és el meu aniversari! Avui si que si que comença definitivament el Nadal per a mi. El compte enrere per finalitzar l'any sempre comença amb el meu aniversari, i cada any em passa el mateix; del pastís al raim hi va un suspir.


Normalment pel meu aniversari no estic de gaire bon humor... Més aviat, l'humor és va apagant al llarg del dia, quan veig que el meu aniversari és un dia més, un dia normal, sense ensurts ni cap sorpresa. Aquest any és diferent.


Avui és l'últim dia que curro a l'escola, doncs canvio de feina... i m'oloro desde fa dies que els nens i nenes de 5º curs estàn preparant alguna cosa per despedir-me, i em fa molta molta molta il.lusió. Els enyoraré bastant a aquests animalons (i ho dic amb tot el carinyo, eh?)... Ahir em van dedicar la nadala que van cantar a l'escola, i gairebé caic de cul a terra... Aixxx, jo que intento anar de "poli malo" i ahir m'estava desfent... no em vull imaginar com serà avui.


A la tarda he de fer un munt de coses i no se si tindré temps de fer-les totes...


A la nit el sopar de Nadal de la Repúbli-k, amb amic invisible inclós i pastís d'aniversari... Nyam!!!


Els anys pasen molt ràpid desde que vaig fer els 20... ja han passat 9!!!! Buff... Ara se més coses, conec més gent... però si miro enrere no veig que jo hagi canviat gaire. Bé, he guanyat moltíssim en paciència, i tot i així segueixo sent súper impacient. Ara soc menos "radical" en les meves idees i en la forma de pensar. Soc més flexible i intento no jutjar (algo realment difícil per l'espècie humana), m'agrada com soc, què coi! M'agrada la gent que m'envolta, i em fan ser millor persona. M'agrada la meva vida, tot i que a vegades trobi sotracs a cada pas. M'agraden els meus amics... i la meva familia, tot i que jo no l'hagi escollit, que això de la familia és una loteria. Si hagués pogut escollir-la, segurament ... no, no... segurament no. Amb tota seguretat, hauria escollit la que tinc! perquè son genials... gairebé tots estàn una mica tocats del bolet, però si jo soc qui soc , també és per ells.


Passeu un bon dia...un gran dia... que jo també ho faré!!!


Muuuuuà...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Muchisimas felicidades, eso es lo que te mereces, porque eso es lo que nos trajiste tú cuando naciste, que digo?. Ya cuando supimos que estabas ahí, preparándote para venir a alegrarnos y ..cabrearnos alguna vez, jeje.., bueno es fantástico tener una hija como tú, es una bendición y, no sabes bien porque no puedo explicarlo con palabras, el orgullo que siento por tí, por como eres, por como sientes, por como piensas, por ese corazón que tienes. Sé Hija Mía que eres una persona a la que se la quiere o no, pero no se puede ir con medias tintas, eres así, nada de especial, clara como el agua, gustas o no. Te adoro. Te quiere tu madre

Angie ha dit...

Uix ... mami, que me vas a hacer llorar de buena mañana , o qué?
Tu si que molas. Mis amigas me siguen envidiando por la súper madre que me parió.
Te quiero
Coco