Uis, uis, uis...

Uissss... quin ferd que fa...

Ja girebé no em queda rastre del refredat, però sospito que no trigaré en tornar a estar com una sopa... amb aquest temps!!!

Ara toca disfrutar de casa meva una miqueta més. Ja he instalat una manteta al sofà, davant del calefactor. El problema és que el Felip, la Taca i jo hem de compartir-la (per sort el Marc encara no te fred) i és bastant petita per tots tres. El cul del meu gat és cada dia més gran i a sobre és una apalancada de pebrots i no hi ha qui la mogui. Si intento moure-la una mica per fer-me lloc per al meu cul, la tia s'emprenya molt i comença a miolar tota ofessa. El pobre gosset se la mira, sense osar apropar-se fins estar segur de que no hi ha perill de rebre esgarrapada al nas. Pobre Felip! Martiritzat per una gata...

Sembla que les dones tenim bastant més caràcter...

Al final, la solució serà salomònica. La manteta per a mi sola i les bèsties que es fotin i es busquin la vida, que per algo ells tenen pèl. Potser si passen prou fred acaben per fer-se amics d'una vegada i dormen juntets, per donar-se caliu. Quina estampa més bonica!

I el Marc, feliç de la vida amb tot això... Mentre el gos, la gata i jo ens discutim i contorsionem per gaudir del tros de manta que ens pertoca, ell disfruta de la seva banda de sofà... ample... sol... sense haver de compartir-lo amb ningú.