M'agraden els divendres

Per fi arriba el divendres... l'últim dia d'una dura setmana.

Del refredat millor, gràcies, però la setmana no ha estat gens improductiva i això vol dir que més aviat ha estat esgotadora.

Últim dia de curro i fins dilluns no veuré els petits monstres als que intento inculcar una mica d'educació i respecte. Poc a poc... això va molt poc a poc.

Aquests nens estàn esbojarrats, no sé jo si l'actimel i la mare que va parir els bifidus tindràn alguna cosa a veure en la seva hiperactivitat.

Quan jo era petita li donaven la culpa als bollicaos i/o al colacao... Doncs imagina't ara, que el colacao es "turbo" i els bollicaos són de dos colors!!! Sigui el que sigui... jo no se d'on treuen tanta energia... o potser és que xuclen la meva i la de tots aquells que els envolten?

Sigui com sigui, aquests petits monstres, també són la meva alegria i, de tant en tant (cada vegada més), m'emporto sorpreses molt agradables amb ells.

Aiiiii... qui tornés a tenir 10 anys, encara que només fos per un dia...