Retallables...

Avui vull explicar la creativitat nula dels nens de 5º curs...

Proposta d'activitat: fer un retallable de diferents monstres per després montar un pessebre monstruós. Amb això ja hem perdut més d'un quart d'hora, només amb la paraula pessebre... "Què és un pessebre?" , "Què vol dir monstruós?". Uix uix uix... Monstruosa és la paciència que hem de tenir alguns monitors amb aquests nens!

Un cop explicats els termes pessebre i monstruós, hem pogut començar l'activitat.

Molt fàcil; s'ha de pintar el monstre retallable . Un cop pintat es retalla i s'enganxa a la cartulina. Un cop enganxat a la cartulina, es retalla també la cartulina i dobleguem per les línees de punts. Fàcil, veritat?

Al final s'enganxa amb pega totes les solapes del monstre i ja el tenim.

Us presento el que hauria de ser Sant Josep

I si per algú ho vol intentar i anar fent també el seu propi pessebre monstruós, aquí us deixo el maleït retallable

La grip em persegueix...

Però de moment jo sóc més ràpida!

M'encanta el fred, menys quan a la nit m'entren les tiritones i em quedo feta una boleta al meu sofà. Ja he posat el "plumas" al llit, però segueixo dormint amb la finestra oberta...

Els sopars de Nadal ja s'acumulen durant tot el mes de desembre a la meva agenda... el curro, el casal, la RPK, Bocs, el meu cumple per aquí enmig (no se si això s'escriu així.../enmig/), i després més sopars, que si la nit de Nadal, el dinar de Nadal i Sant Esteve, cap d'any... Espero agafar uns quilets!!!

Em moro de ganes de descansar, d'aburrir-me una mica. Mentida!!!! Després, si m'aburreixo perquè no tinc res a fer em poso d'una mala llet... que el pobre Marc ha de patir...

Enmig (una altre vegada ...) de tots els dinars, sopars i berenars, estàn els correfocs i actuacions, els maquillatges de reis, patges i demés fauna i flora nadalenca... Uixxx... no sé si arribaré gaire sencera per començar el nou any, i encara queda un mes per dir adeu al 2007!

A la imatge: Santa Jack, de Pesadilla antes de Navidad (Tim Burton)

Més regalets de Nadal...

Encara no sabeu què regalar per l'amic invisible??? Agulles de les xules i fetes a mà, per exemple...
;)

Oooo... la febre obliga

Cap de setmana molt més descansat del que em pensava...

Els refredats i la grip tornen a fer aparició a casa nostra, i aquest cop no ho pateixo jo directament, sinó en Flametes...

Així que aquest cap de setmana toca repós (per fí). Sembla un càstig diví...jejeje.

Sento molt perdre'm l'actuació a Badalona, i l'aniversari del Padrí, però et prometo que la setmana vinent no et salva ningú de fer-nos un bon sopar... ejem, i al Marc no el salvarà ningú de mirar-te la tarjeta de so? gràfica?... bé, que se les miri totes dues!!! jajajaja...

Moltes felicitats guapíssim!!!!!!!!!!!!!!

Una setmana més

Altre cop divendres... Cap de setmana ple de sortides.

Avui correfoc a Sants per inaugurar les llumetes de Nadal (encara que fa gairebé un mes que estàn penjades...). Demà actuació amb la Repúbli-k a Badalona, correfoc infantil.

Aquest cop els hauré de maquillar al metro... pot ser tot un espectacle!!!

I després... de festa amb el Padrí. Guapo!!!! Un anyet més vell, però igual de "simpàtic", jejeje...

Com estem educant?

A part de la mala educació que demostren alguns nens cap als seus mestres, monitors i pares... no se fins a quin punt tenen el cervell d'atrofiat per culpa de les consoles, o ves a saber!

La pregunta estrella d'aquest migdia m'ha deixat de pasta de moniato...

La cosa ha anat així:

Jo a un nen de sisè curs: -Vols repetir de peix?

El nen de sisè em respon: - El peix és porc?

Toma!!!!!! Gairebé caic de cul a terra. No cal dir que la mirada assesina que li he dedicat no l'ha deixat indiferent, ni a ell ni als seus companys de taula. Es que la veritat, no he sabut què dir davant de tan estúpida pregunta.

He de reconèixer que quan hem sortit del menjador m'he rigut una bona estona amb els companys a costa del peix que no porta porc...

Algo semblant ja em va passar al casal d'aquest estiu. Un nen em va preguntar si l'entrepà era de porc, però la veritat és que no hi havia res més per menjar, així que la meva resposta va ser: -Tranquil... això és mortadela.

Aixx!! Aquests nens ...

...¿¿??...

Avui volia escriure una cançó al blog, però no tobo cap que s'escaigui al meu estat d'ànim.

Simplement, avui no sé com estic... imagino que com el temps! Sembla que vol ploure però... només ho sembla (de moment).

Aquests dies són un fàstig. Els dies que passen i prou. Els dies en que la rutina em devora, m'empassa... i jo me la miro de cara, però no faig el mínim esforç per fer-la fora.

Maleïda rutina!!!

A vegades, quan no hi és durant molt temps, l'enyoro... quan torna , la torno a odiar.

No escriuré cap cançó... Només em venen de gust cançons tristes de l'Ismael Serrano o alguna balada d'amor (de desamor, més aviat) del Pancho Céspedes.

Les del Serrano fan molt pal d'escriure, perquè son més llargues que un dia sense pa... les del Pancho Céspedes són curtes, però ara mateix em semblen nyonyes.

Així que l'entrada d'avui és per dir que no tinc res a dir! No m'agraden els dies que no tinc res a dir... dies en els que les hores només passen... i prou

M'agraden els divendres

Per fi arriba el divendres... l'últim dia d'una dura setmana.

Del refredat millor, gràcies, però la setmana no ha estat gens improductiva i això vol dir que més aviat ha estat esgotadora.

Últim dia de curro i fins dilluns no veuré els petits monstres als que intento inculcar una mica d'educació i respecte. Poc a poc... això va molt poc a poc.

Aquests nens estàn esbojarrats, no sé jo si l'actimel i la mare que va parir els bifidus tindràn alguna cosa a veure en la seva hiperactivitat.

Quan jo era petita li donaven la culpa als bollicaos i/o al colacao... Doncs imagina't ara, que el colacao es "turbo" i els bollicaos són de dos colors!!! Sigui el que sigui... jo no se d'on treuen tanta energia... o potser és que xuclen la meva i la de tots aquells que els envolten?

Sigui com sigui, aquests petits monstres, també són la meva alegria i, de tant en tant (cada vegada més), m'emporto sorpreses molt agradables amb ells.

Aiiiii... qui tornés a tenir 10 anys, encara que només fos per un dia...

Web web web web web web web ...

Avui he anat a la primera (primera què jo sàpiga) reunió de lescorts.cc. La veritat és que és un projecte molt maco i una molt bona cosa, fer una pàgina web del barri (per cert, ja està feta) amb cara i ulls, participativa i xula xula de veritat.
I es què al barri, últimament, s'estàn fent coses molt grans (grosses, gordes, chachis, xules...), i la gent està súper motivada per a seguir treballant de valent i poder seguir gaudint dels nostres espais, ja siguin virtuals o no, les nostres festes i de la "cultura cortsenca"...
Que si... que això de la cultura cortsenca m'ho acabo de treure de la màniga, però és algo que es respira al barri desde fa uns mesos... es nota a l'aire tal i com travesses la frontera, ja sigui per Pedralbes, per Sants o per l'Eixample...
Fins quina edat ets considerat jove?
Això ho decideixes tu i només tu. Pel que a mi respecta, em queden molts anys per davant abans de deixar de ser-ho.
Petonets a tots els joves de les Corts!!! I no deixeu de passar-vos per aquesta pàgina si voleu estar al dia de tot el que es cou al barri.
www.lescorts.cc

Uis, uis, uis...

Uissss... quin ferd que fa...

Ja girebé no em queda rastre del refredat, però sospito que no trigaré en tornar a estar com una sopa... amb aquest temps!!!

Ara toca disfrutar de casa meva una miqueta més. Ja he instalat una manteta al sofà, davant del calefactor. El problema és que el Felip, la Taca i jo hem de compartir-la (per sort el Marc encara no te fred) i és bastant petita per tots tres. El cul del meu gat és cada dia més gran i a sobre és una apalancada de pebrots i no hi ha qui la mogui. Si intento moure-la una mica per fer-me lloc per al meu cul, la tia s'emprenya molt i comença a miolar tota ofessa. El pobre gosset se la mira, sense osar apropar-se fins estar segur de que no hi ha perill de rebre esgarrapada al nas. Pobre Felip! Martiritzat per una gata...

Sembla que les dones tenim bastant més caràcter...

Al final, la solució serà salomònica. La manteta per a mi sola i les bèsties que es fotin i es busquin la vida, que per algo ells tenen pèl. Potser si passen prou fred acaben per fer-se amics d'una vegada i dormen juntets, per donar-se caliu. Quina estampa més bonica!

I el Marc, feliç de la vida amb tot això... Mentre el gos, la gata i jo ens discutim i contorsionem per gaudir del tros de manta que ens pertoca, ell disfruta de la seva banda de sofà... ample... sol... sense haver de compartir-lo amb ningú.

S'apropa el Nadal.
Si mireu al cel ja podeu veure els llums preparats, de costat a costat del carrer... Per què son tan cutres els llums, i la decoració en general, de Nadal?
Les botigues "mutiprecio", antigament anomenades "todo a 100", ja han plantificat tota la decoració nadalenca, inclós el súper mega arbre de plàstic amb neu i tot... i al carrer a 20 graus...
Per sort, aquesta neu no es desfarà!
Pero ara m'han fotut! Amb el que m'agraden a mi les espelmetes... blanques... ara només n'hi ha daurades!!! Lletgesssssssss...

Aviat podrem veure el pobre Pare Noel, repartint propaganda de la botiga de depil.lació làser del costat de plaça Osca, fent petar la xerrada amb la senyora castanyera... N'hi ha per fer-hi fotos...
I a tot això... El millor del Nadal són els canalons! Ah! I els Ferrero Rocher, la calidad del buen gusto... I la escudella...

Pd: Un "regalet" pre-Nadal, per a els que passeu moltes hores davant del monitor i no voleu deixar-vos els ulls... El Google negre!!!

Achíssss!!!!!

Eiiiissss... malpensats... encara estic refredada!
Els dies estàn bojos, al matí et peles, al migdia et torres, a la nit et tornes a pelar... i ja estàs refredat! Afegeix una moto per anar amunt i avall, de 4 a 6 trajectes al dia, i uns quants cigarrets per acabar d'inflamar-ho tot. Ja està! refredat al canto!
Amb lo "guai" que eren els refredats quan encara vivia amb la mama...
Primer de tot, podia faltar al cole i no passava res, amb una simple noteta escrita a mà amb la firma d'un dels pares n'hi havia prou. Tot el dia al llit, o al sofà, acurrucadeta i prenent sucs de taronja i sopetes... tot el dia reposant... Aixxx, aquells meravellosos anys on la responsabilitat única era "estudiar" i mantenir l'habitació mig recollida.
Mimitos tot el dia i el refredat curava en un no res.
Els refredats ja no són el què eren!
Ara em toca anar a currar amb el moc penjant, a no ser que tingui una febrada que m'ho impedeixi de veritat i el metge em faci un munt de paperets per justificar la meva absència al curro. Que si un p 10 si només faltes un dia, la baixa laboral a partir del segon... si la cosa s'allarga massa ves abuscar els partes següents al ambulatori, niu de gèrmens i bacteris... que si ja estava millor de la galipandria, la torno a pillar del fort a la sala d'espera!
Surt al carrer, vulguis o no, o mor d'inanició.
Mou el cul del llit per fer-te la sopa, pel que decideixo que és molt més fàcil obrir un brick de litro de caldo de la abuela i, sospitosament, aquest caldo em fa olor de gos mullat.
Per sort, quan agafo un bon refredat perdo el sentit de l'olfacte i del gust!
Uis! No us penseu que em dedico a llepar gossos mullats, eh? És un d'aquells sabors que t'imagines relacionant-los amb l'olor de quan dutxes al teu gos...
Del suc de taronja passo olímpicament. Ni ho intento això d'exprèmer taronjes quan em fa mal tot el cos.
He dit gos? si, el pobre animal segueix volent sortir al carrer a fer pipí, estigui jo o no com una sopa. Serà mal parit? És que no te cap mirament cap a mi...
Bé, que si la vida ja és dura, imagina't la vida refredat.
I si la vida amb un refredat és dura... imaginate-la sense la mama...
Snifff...
Moraleja: Per als que encara viviu a casa dels pares, no renegueu tant d'ells, que quan vius sol els trobes molt molt a faltar, sobretot quan estàs fet un drap! Que el xarop sense mimitos no fa el mateix efecte.
Mami, esta entrada en mi blog te la dedico a ti. Eres la más mejó!!! TE QUIERO

VISCAAAAA!!!!! OLE, OLE, OLE!!!!!

Per fí he tocat el tabal!
El meu primer assaig amb instrument, no m'ho puc creure... després de tants messos resistint-me a fer el ridícul davant del grup, ahir em vaig llençar!
Ara a practicar molt, a veure quan el puc tocar al carrer... jeje
Això ja serà per a mi la prova de foc. No sé per què el meu sentit del ridícul s'aguditza, imagino que és perquè sóc conscient de que ho faig com el cul! JaJaJa

Felicitats Marc!!!

Avui és l'aniversari del Marc ; si el veieu pel carrer feliciteu-lo, però no li estireu les orelles, que això ja creix durant tota la vida... Podeu estirar altres coses...

Què interessada sóc!!! Ja ja ja.

Ahir al vespre, res d'assajar. Petita festa sorpresa de part dels amics i companys de la Repúbli-k al Casal. Aixxx és de les poques vegades que he aconseguit guardar el secret fins a quan tocava. Viscaaaaa!

Sembla ser que aquesta vegada me'n sortiré i mantindré la sorpresa fins al final...

MOLTES FELICITATS!!! NOMÉS UN DESIG: PASSAR-LOS TOTS AL TEU COSTAT!!!

I seguim amb les manualitats!!!

I es que una no pot ser pobre i tenir amics!! jeje, doncs s'acumulen els aniversaris a ritme tan o més frenètic que les reunions...

No hi ha problema, una mica de cola... uns paperets de colorins... una grapa per aquí per a que no es deixi anar... i un tros de celo per allà!

Em sento com el Mc Giver (no se si s'escriu així, però ja em perdonarà el bon home), a la meva taula de treball, gairebé tan gran que podria dormir a sobre, i se'm queda petita.

I demà el cumple del meu nen!!! 29 anyets em fa la criatura... és el més maco de la seva persona... és l'etern Peter Pank!

Au!!! Dutxeta ràpida que aquesta tarda tenim assaig i encara em queden moltes coses a fer abans d'anar cap al Casal

Ah! és un marc de fotos fet amb gominoles i resina. Molt quitch!!! Sí senyors...

Setmana de reunions

No m'ho puc creure! Sortim d'una setmana de bojos i ja n'entrem de peus a l'altre.

És per no creure-ho, però hi ha dies en què les reunions es solapen... Què està passant?? És que no fan res bo a la tele??

De tripas corazón i a resar perquè la setmana vinent només n'hi hagi una, com a molt.

Ja estic veient que quan acabin tantes reunions, hauré de començar amb els monogràfics... (un d'ells creació de ONL's, em fa molta ilu...)

Refredat al canto i a seguir pa'lante. Tot té gust de suro avui.

Demà serà un nou dia. Bona nit!!

Regalets de Nadal

Agafo comandes fins al 14 de Desembre...

a carabassa.angie@gmail.com

Dissabte de relax...

Cyrano de Bergerac

...Quan va arribar a on era Roxanna,

Cyrano ja no hi veia gens,

de tan violent com havia estat

el cop que havia rebut.

En la penombra, només distingia

el rostre de la seva estimada.

Ella va llegi-li l'última carta

que havia rebut de Christian.

Cyrano se la sabia de memòria

perquè era ell qui l'havia escrit.

Roxanna va sentir com la recitava a mesura

que ella la llegia i aleshores es va adonar

que Cyrano havia estat el seu amor desde sempre...

Les meves "olles"

Això d'escriure un blog és com portar un diari a mitges. Segons quines coses no es poden explicar! xD, i està clar que segons quines fotos no es poden publicar...
Em reprimeixo? m'autocensuro? bé, es pot dir com es vulgui, però així és.
Les persones no estem programades per saber totes les veritats. Aquest fet ens faria patir un curtcircuit neuronal irreversible, i tinc entés que tot alló que és irreversible, mai acaba de ser bo.
Per sort, gairebé tots els nostres actes i paraules es poden desfer, igual que els escrits del blog, s'envien a la paperera i aquí no ha passat res!
No costa gens ser sincer, el que és difícil és encaixar la sinceritat dels altres... i com tothom vol ser ben entés, ben encaixat i ben interpretat, ens convertim en pinotxos de les mentides piadoses, de les mitges veritats i de les omissions voluntàries.
I que no es confongui la sinceritat amb la mala educació o amb la falta de tacte! què bé podrien anar agafades de la maneta (la sinceritat i l'educació) i la vida sería molt més fàcil.
A vegades em fa sentir sola haver-me de mossegar tant la llengua, o haver de pensar tantíssim quines paraules faig servir al voler expressar-me. Els que em coneixeu de temps ja sabreu que no puc estar callada i, a vegades, el meu to no és gens acertat. Però gràcies per seguir al meu costat tot i ser tan bèstia a vegades, i per intentar entendre'm en el fons i no en la forma.
Us estimo!!!

Ressaca!

Molt maca la festa d'ahir... M'ho vaig passar molt be, com sempre...

L'espectacle amb els nois de Kritic va sortir prou be, tot i que fessin la queimada amb sal en comptes de sucre.

Com sempre, final de festa a casa, cantant al Sing Star. Com m'agraden els meus amics!!!