Mmm... ?

És curiós tota la gent que es creua en una vida. Quanta gent em coneix? Tanta com jo conec? No, ja no. Ara em coneix gent que jo no se ni que existeix... els anònims d'internet, els amics d'amics que senten una història que pot parlar de mi... i jo conec gent que ni tan sols saben el meu nom, o que mai m'han vist la cara. I què vols que et digui? M'agrada aquest misteri. M'agrada seguir el bloc d'algú que no conec i llegir només allò que em vol dir, sense treure altres conclusions que les que escriu, sense veure a la seva cara gestos que m'indiquin si menteix o diu la veritat, si està trist o content, sense jutjar res que no hagi de ser jutjat per exprés desig de l'autor.

És curiós quants prejudicis tenim tot i sense voler tenir-los, tot i voler evitar-los...

"Wow this is a great resource.. I’m enjoying it.. good article "

Who are you?
I did not say
So I like the mystery ...

És la màgia d'internet

Mico filós, cara de gos...

Ja fa uns dies que em ronda pel cap lo del mico filós... allò que mon pare em deia quan era petita i mai vaig arribar a entendre del tot. Jo m'ho prenia com a un bitxo repel·lent, amb ulleres pot ser...
Avui m'ha donat per cercar-ho al Google i finalment he descobert que es tractava d'una cançó de la Trinca (com no!). És impressionant com ens ha arribat a marcar a alguns aquest grup.
Ara el mico filós és el meu fill. No se per què em va sortir dir-li així, però va sortir... mico filós, cara de gos... No crec que mai em cregui quan li expliqui qui o què era la trinca, i si li faig escoltar alguna cançó... be, no se que en pot arribar a pensar de mi!!! ;)

MICO PELAT

Mico pelat, cara de gat;

mico filós, cara de gos.

Sóc l'home del segle xx:

no tinc pèl, pateixo fred.

Se m'ha transtornat l'instint:

per això camino dret.

Però com que era un esglai

veure'm tot, tan evident,

per evitar algun desmai

vaig posar-me tapament.

No hauria pogut menjar

perquè no sóc gaire fort:

vaig aprendre a robar

per poder fugir la mort.

Com que no em bastava sol

i la por em feia pensar,

vaig unir-me amb un estol

decidit a comandar.

I com que estava afamat

i no em volia morir,

bo i gelat, vaig establir

el dret de la propietat.

I per defensar aquest dret

no vaig reparar en matar

al qui se'm va posar a tret

tot venint-m'ho a disputar.

Ho sé tot, però cal dir

que una cosa m'ha vençut:

mai no he pogut fer sortir

el pèl que ja m'ha caigut.

Mico pelat, cara de gat,

calb i ben calb, massa orgullós,

mereixo el nom que m'han posat,

mico filós, cara de gos.

Mico pelat, cara de gat, ....

Lletra: J.M. Martí / Jaume Vidal Alcover

Arrenjaments: J.L. Moraleda

Som millors???

Aquests últims dies estic llegint moltes opinions i comentaris, tant en torn l'estatut, com al mundial de fútbol. La gent fa barreges extranyes...
De veritat ens creiem millors que aquells que es refereixen als catalans en termes despectius? Doncs jo crec que els catalans que es refereixen als espanyols en els mateixos termes malsonants no es mereixen tampoc cap respecte.
Soc catalana! Quan escolto "els Segadors" les llàgrimes em pugen als ulls. M'agrada la meva cultura, la visc i la disfruto. Vull l'independència? Doncs si, crec que a Catalunya viuriem millor si ens gestionessim nosaltres mateixos. Però no crec que la resta d'Espanya tingui una cultura inferior, no em crec millor que altres...
Quan parlem amb les vísceres i maleim Espanya, no estem sent gaire diferents d'aquells que pretenen insultar-nos amb adjectius extranys com ara "polacos".
Estic d'acord en defensar la meva terra, però no estic d'acord en fer-ho ofenent la terra de molt dels meus amics, dels meus veins.
Les coses es poden fer de moltes maneres. No podem anar de liberals i voler imposar, com ja ens van fer a nosaltres i a moltes altres terres.
Respecte. No costa gaire...

L'espera interminable...

F temps que vull escriure al bloc, però em falta inpiració... i això que diuesn que durant l'embaràs estem molt més inspirades, sensibles i bla, bla, bla...
Pot ser una mica sensible si, però em va a dies.
Aviat arribarà l'Hugo a casa i aquesta espera s'està fent eterna.
La seva habitació ja està preparada... robeta, bolquers, cremes... Només hi falta ell.
Cada patada, cada singlotada, cada moviment, ara 'escolten molt més forts i anuncien que ja queda poc. Em preocupa pensar si ho sabré fer be, però imagino que aquesta és una d'aquelles preocupacions comunes en tots els pares i mares. Si més no, ho faré tot el millor que pugui.
Com es pot estimar a algú que encara no coneixes? De qui no coneixes la personalitat.. si es que ja en té...
El passat no importa, i el futur no existeix, perquè quan arriba, ja és present... així que a disfrutar-ho!

Recapitulant...

En realitat, la vida és molt fàcil. Ens dediquem a complicar-la, quan la senzillesa sempre és al nostre abast i, al final, també és la solució.
You are simply the best!

Feliç Diada de Sant Jordi

Si en saps el pler no estalviïs el bes
Que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
Que és sempre als llavis que l'amor perdura

J. SALVAT PAPASSEIT

Redescobrint lo quotidià

Quan el cafè del matí ja no fa olor de café, sinó de llum...
Quan l'aigua de la dutxa ja no mulla, només acaricia suaument la pell...
Quan menjar maduixes no treu la gana, sinó que em fa viatjar a espais molt més oberts...
Quan el temps ja no es mesura en segons, sinó en mil·límetres...
Quan els sentits desperten després d'haver dormit un segle.

Històries d'un pati de col·legi

Què està passant al món diable per què es treguin els ulls en públic d'aquesta manera?
L'altre dia, en Flametes ja m'explicava un nou projecte... Hi havien el·leccions a la Coordinadora de Diables i un grup de joves s'hi anava a presentar. "Sang fresca! carn jove!" vaig pensar jo... però imagino que no ho vaig pensar amb les mateixes intencions que la junta diabòlica actual (osti, que be que li escau el nom...). Pel que es veu si que han volgut fer un "acoso y derribo" d'aquesta nova proposta de junta i han actuat com a autèntics carronyaires.
Una cosa està clara : el vot és el vot, i quan decidim democràticament, podem perdre, això està clar. Ara bé, el que no em sembla tan lícit és que tot valgui per tant d'aconseguir aquest vot. Treure els ulls al company que tantes vegades ha donat la cara per la causa... treure els plats bruts davant de tothom per tal de desacreditar a algú...
Personalment, el món diable, com qualsevol altre xiringuito associatiu, sempre m'ha semblat un món hipòcrita, ple d'interessos que no aconsegueixo digerir, perquè no aconsegueixo entendre'ls.
No hauriem d'anar tots a una?
Però no... es veu que l'ansia de poder justifica qualsevol acció amoral.
Vaja! feia molt temps que no feia servir el bloc per escrure res interessant...
Per cert: si algú vol fer referència a aquest escrit, el més escaient és publicar un enllaç cap a aquest bloc. No feu pas un copia i enganxa, eh? que queda lleig...
Ànim Mr. Torture, ningú t'ha desacreditat en res, perquè com be diuen els companys... no ofén qui vol sinó qui pot. (Encara que la manera d'escriure d'alguns ofén i molt, però a la vista!)

Preciós!

Els meus dos cors

Mil sentiments nous es trepitgen els uns als altres, deixant els més foscos, si n'hi ha, soterrats a baix de tot. La vida es planteja diferent quan la crees tu mateix, ja no només la vida pròpia, sino una altra vida diferent, independent de tu però dependent al mateix temps.
El sentimant de resposnsabilitat no havia estat mai tan fort en mi. A estones hi ha por, dubtes i angoixa, però aleshores desperta un sisé sentit que em diu que ho sabré fer be.
Un nou repte. El més gran que mai em serà plantejat. El repte més canviant. El que s'allargarà com el que més durant tota la meva vida.
Mai hauria pensat que tindria dos cors a l'hora i, ara, sembla que bateguin a ritme de samba brasilera!

Gràcies pel domini!!!

He estat uns dies deapreguda, perquè m'havien de renovar el domini... Moltes gràcies solete!!!
Bona entrada d'any a tothom i a gaudir-lo, que passa volant!!!