L'espera interminable...

F temps que vull escriure al bloc, però em falta inpiració... i això que diuesn que durant l'embaràs estem molt més inspirades, sensibles i bla, bla, bla...
Pot ser una mica sensible si, però em va a dies.
Aviat arribarà l'Hugo a casa i aquesta espera s'està fent eterna.
La seva habitació ja està preparada... robeta, bolquers, cremes... Només hi falta ell.
Cada patada, cada singlotada, cada moviment, ara 'escolten molt més forts i anuncien que ja queda poc. Em preocupa pensar si ho sabré fer be, però imagino que aquesta és una d'aquelles preocupacions comunes en tots els pares i mares. Si més no, ho faré tot el millor que pugui.
Com es pot estimar a algú que encara no coneixes? De qui no coneixes la personalitat.. si es que ja en té...
El passat no importa, i el futur no existeix, perquè quan arriba, ja és present... així que a disfrutar-ho!