Quan el cafè del matí ja no fa olor de café, sinó de llum...
Quan l'aigua de la dutxa ja no mulla, només acaricia suaument la pell...
Quan menjar maduixes no treu la gana, sinó que em fa viatjar a espais molt més oberts...
Quan el temps ja no es mesura en segons, sinó en mil·límetres...
Quan els sentits desperten després d'haver dormit un segle.
dilluns, 19 d’abril del 2010
Redescobrint lo quotidià
Publicado por Angie en 16:52 ((•)) Escolta aquest post
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada