Feliç!!!

No es pot ser més feliç!
:) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :) :)...

Feliç Sant tornem-hi

Els dilluns fan pujada, pesen, son feixugs... dia d'espardenya vella!
Feliç Sant tornem-hi a tothom! És el Sant més repetit de l'any... i el que em cau més gros.

Nadal temàtic

Fins al monyo de la Kitty!!!

Mirar endevant

"El principito enrojeció y después continuó:
-Si alguien ama a una flor de la que sólo existe un ejemplar en millones y millones de estrellas, basta que las mire para ser dichoso. Puede decir satisfecho: "Mi flor está allí, en alguna parte…" ¡Pero si el cordero se la come, para él es como si de pronto todas las estrellas se apagaran! ¡¿Y esto no es importante?!.
No pudo decir más y estalló bruscamente en sollozos.".

“No supe entonces comprender. Cometí el error de haberla enjuiciado por sus palabras y no por sus actos. Iluminaba y perfumaba todo mi planeta. ¡Jamás debí haberla abandonado! Debí haber intuido su ternura detrás de sus ingenuas astucias. ¡Las flores son tan contradictorias! Y yo… demasiado joven para saber amarla”.

Qu'avec le coeur

Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s'hi veu bé amb el cor. El més essencial a la vida és invisible als ulls (...). Els homes han oblidat aquesta veritat, - va dir la guineu - tu no l'has d'oblidar mai.

Que bufi fort el vent

Que bufi ben fort i s'emporti totes les preocupacions. Que s'emporti els núvols del meu cap i em deixi veure el sol, calentant la cara...
Que bufi fort el vent...

El puto Faisbuc!!!

Soc una víctima més de les noves tecnologíes, doncs allò que hauria de ser una eina, quelcom per afavorir l'entreteniment i la vida social, no ho sé fer servir .
Em produeix angoixa no saber què dir, o no rebre comentaris... De veritat va cap a aquest camí la meva vida social? Ens haurem de relacionar virtualment?
Ara no recordo quina peli era, però hi sortia una escena en què una parella feia l'amor de la manera més neta i polida que he vist mai, i ni tan sols es tocaven, tot ho feien de manera virtual, i al acabar, una gravació deia alguna cosa semblant a : "acoplamiento realizado con éxito". Pffff... quina merda de món aquest en el que vivim, on la pasta mana i la pressa obliga. De veritat ens creiem que tenim calitat de vida? De veritat això és vida? Per què necessitem omplir tants espais? estaven en blanc? eren plens de mediocritat? ho son ara?
Pregunteu-vos per què tenen tant èxit aquestes plataformes socials, on la majoria ens dediquem a fer el cotilla o a exhibir-nos de manera indecent davant centenars de persones que ni tan sols han compartit un cafè amb nosaltres... Perquè som tan idiotes que no podem trobar la manera d'omplir la nostra vida de manera eficient?
Aquí queda això. I ara marxo, que tinc pressa...

La unió fa la força

Un any més, totes les colles de foc i percussió del barri surten al carrer i fan la festa.
El Guardià de les Corts s'està portant prou bé, tot i que jo segueixo trobant que li falta alguna cosa a aquest drac metàlic... però una cosa és certa: encara uneix molt més a la gent que participa de l'unitari. Arrossegat per una representació de les colles cortsenques, sempre és bonic i a l'hora emocionant, veure com les persones es poden posar d'acord per un objectiu comú.


Forques i masses amunt, que comença el ball!
Aquest any no he fet de diable, ni de tabalera amb la RPK... he fet de reportera gràfica!!! Aixxx, com m'agrada! Tres quarts d'hora de video, del que només es veuran uns minutets a lescorts.cc, però crec que valdràn molt la pena.



Ja em fa menos mandra la Festa Major. És com si després del correfoc, i això em passa cada any, em posés les piles per la resta de la Festa.
Per cert... El mocador que ha repartit l'Ajuntament a tota la gent del barri (i dic tota perquè realment aquest any han estat esplèndids...) és xulissim!!! Cotó 100%, del que no es desfà a sota de les espurnes d'un correfoc, amb els mateixos motius que el tratjo dels portadors del nostre drac... Felicitats!

Ja és Festa Major!

Un any més la Festa Major del barri atura les nostres rutines...
Un any més ens retrobem amb antics companys, antics veïns... ja tots són antics, doncs ja són moltes les Festes Majors que tots portem a l'esquena.
Música, sopars, festa, tradició... hi ha espai per tothom. L'emoció de veure que la feina ben feta de molte persones la poden gaudir moltes altres. Això si que ho te la Festa Major de les Corts ( i imagino que totes les demés també...), darrere de cada acte, per petit que sembli, per curtet que sigui... hi ha sempre un curro enorme d'un munt de persones que treballen cada any "por amor al arte" com solen dir. Encara que la recompensa per aqueta feinada és gran, doncs veure que els veïns del barri, gent ben diferent, podem gaudir uns quants dies dels notres carrers i places, sense que importin moltes vanalitats a les que a vegades donem massa protagonisme, això... això no te preu.
Bona Festa Major companys!

Els meus companys de Festa Major i de moltes altres coses. Els millors!!!

La gralla, Xanki ki pugui, Bocs de Can Rosés, Colla castellera del Poble Sec... Qui dona més?

Concert del 10è aniversari dels Kumbes del Mambo a la plaça Comas. Genials, com sempre!

Somriure felí

M'agrada la curiositat dels gats!!

¿Quién?

Porto dos dies amb aquesta cançó ficada al cap, i no sabí de qui podia ser, però he recordat que el grup infantil Parchís l'havia versionat... i l'he trobat. La lletra és d'allò més absurda...



Avui ha sortit el sol... entra per la finestra i em toca la cara... sentada a la taula, mentre escric i prenc un cafè... i em ve de gust cantar i ballar, encara que siguin cançons tristes (o estúpides).
M'agrada buscar-me a les cançons que escolto. M'agrada trobar-me i veure que algú, en algún lloc, ja ha passat les mateixes històries que jo, i s'han fet cançó...





Però trec una cosa en clar de tot. Simplificar, a vegades, és molt complicat... I encara més per a mi, que ja sóc complicada de neixement.

Sempre faig tard

Igual que a l'hora de felicitar els aniversaris als amics, sempre faig tard, i es veu que ahir va ser el dia dels blocs... o dels blogguers, o el que sigui... i fent una volteta per internet m'he trobat amb aquest video

M'ha fet gràcia!!!
Tot i que el meu està una mica abandonat últimament, prometo continuitat... no el mataré.

Maaaaambooooo!!!

Un any més, una vegada més, comencem la temporada a les festes de Sants amb la RPK...
El amics de sempre i alguns de nous... La "rutina" que fa uns messos no m'agradava, ara la trobo a faltar tant... De nou als assajos, amb més ganes i més força que mai!
Un espai, una afició... que com tot el que s'estima, a vegades també s'odia... però passi el que passi, sempre hi torno, d'una o altre manera.
I a banda de tot això: em sento cada dia millor amb la meva vida. Petits passos, però sempre endevant, forts i segurs. Ja no em tremolen les cames per prendre decissions. Ara m'agrada fer-ho!
I tota aquesta parrafada és nomé per recordar a algunes persones, que no han d'oblidar les il·lusions, ni els somnis... no et conformis mai amb el que tens si hi ha la possibilitat de que sigui encara millor!
He dit

I Rossó?

Rinconete en tu retrete al Sensolla'09

Em va semblar genial el monòleg i les cançons d'aquest artista! Si el podeu anar a veure, no us el perdeu. Rinconete en tu retrete

A veces pienso que pienso demasiado. Lo veis, ya estoy pensando demasiado en que pienso demasiado. Otras veces pienso que pienso demasiadas cosas a la vez. Lo veis, por un lado pienso que pienso demasiado y por el otro que pienso demasiadas cosas a la vez. Lo cual demuestra que puedo pensar más de una cosa, al tiempo que pienso que pienso demasiado... supongo que esto me empezó a suceder el día en que empecé a pensar, pero por más que lo pienso no logro acordarme de aquel instante. Así pues, espero impaciente el día en que dejaré de pensar, por saber que se siente. Aunque de que me sirve dejar de pensar si no puedo ser consciente, es decir pensar, en que no pienso. Un buen día, hace unos años, pensando -como no-, llegué a la definitiva conclusión de que en mi vida cotidiana existía un instante en el que no pensaba en nada, el único momento en el que por mi cabeza no vacilaba ningún tormento: El momento del clímax sexual, es decir, cuando eyaculo. Tres segundos de placiente descanso cerebral. Fue entonces cuando, bajo esta reflexión, inventé y patenté a finales de los noventa el “DESCONTEXTUALIZADOR DE ORGASMOS”. Una rudimentaria máquina de bolsillo que sacaba los orgasmos de su contexto sexual. El “DESCONTEXTUALIZADOR DE ORGASMOS, conectado a la bolsa escrotal o a los ovarios (vía ombligo), proporcionaba al portador una satisfacción continua, sin necesidad de tocamientos, preámbulos o contactos ajenos. Podías correrte mientras comprabas, podías correrte mientras limpiabas, incluso podías correrte mientras te corrías elevando así al cuadrado tu potencial de corredumbre. Fundiendo tus sentidos en la súper-mamá de todas las corridas. Aunque debido a su compleja mecánica y su aparatoso funcionamiento, el aparato evolucionó en forma de una crema aplicable al cuerpo llamada “DERMO-ORGASMIL” (Solución cutánea para mentes atormentadas) En este océano de euforia inventiva hasta ideé una sintonía pegadiza para que el producto calara más en la estúpida masa social. Si piensas demasiado, y eso no te hace feliz: DERMO-ORGASMIL. Además pensaba terminar con las injusticias del mundo. Con este producto quien necesitaría invadir países, controlar la bolsa, saquear el petroleo o sacar a los ancianos de sus pisos... Sería el principio de una nueva era. Sin embargo, antes de experimentar con mi cuerpo cometí el fatal error de pensar demasiado y cegado por mi irrevocable condición de humano, sumiso y frágil ante el ansia de poder, me aventuré a imaginarme como soberano y caudillo de un mundo de gente sumergida en el consumo del orgasmo. Entes no pensantes sucumbiendo ante el placer banal mientras yo haría y desharía a mi antojo. Por desgracia pensar me ocupaba tanto tiempo, que me olvidé de trabajar y gasté los pocos ahorros que tenía en pagar la patente del producto, y sin poder financiar su fabricación en serie, me quedé con una sola muestra que desgraciadamente fue devorada por mi gato en un desafortunado descuido. Así terminé como había empezado: pensando demasiado en que ahora era demasiado pobre y limpiando corridas de un felino jubiloso. Ahora hago canciones.

Hi ha coses que mai canvien

L'olor de l'estiu, a platja i a aire net...
El color de la llum quan cau la tarda...
La sensació al despertar un diumenge silenciós...
El calor d'una abraçada sincera...
Les migdiades de sofà... d'aquelles que comences amb una peli i les acabes amb els crèdits.
Les coses bones, les petites sensacions... sempre estàn al meu voltant. Només que a vegades no hi poso la suficient atenció com per gaudir-les, però hi son.
Aguditza els sentits i disfruta les coses petites, que son les que fan que la vida sigui gran, molt gran.

Ja tinc les fotos!!!

La magnífica feina de l'Anna González, fotògrafa chachi com cap altra, sumada a les meves caixetes...

caixes (per anita fotógrafa)

¿Qué harías si te pierde este pobre corazón?

No sé pensar si no te veo,
no puedo oír si no es tu voz,
en mi soledad
yo te escribo y te entrego
en cada beso el corazón.
Se apaga el sol en mi ventana
y hace tiempo que ya no sé de ti,
dime cómo te ha ido,
si también estás sola
y si piensas en mí,
sigo aquí.
En todas las palabras, mil caricias y miradas,
tú me dabas lo que nadie me dio en mi vida.
Tu recuerdo me consuela, me desvela ,
me envenena tanto cada día.
¿Qué harías si te pierde este pobre corazón?
Y no me crees cuando te digo que la distancia es el olvido,
no me crees cuando te digo que en el olvido estoy contigo aunque no estés,
y cada día, cada hora, cada instante pienso en ti y no lo ves, no me crees.
No sé soñar si no es contigo,
yo sólo quiero volverte a ver
y decirte al oído
todo lo que te he escrito en este papel,
entiéndeme.
En todas las palabras, mil caricias y miradas
tú me dabas lo que nadie me dio en mi vida.
Tu recuerdo me consuela, me desvela ,
me envenena tanto cada día.
¿Qué harías si te pierde este pobre corazón?
Y no me crees cuando te digo que la distancia es el olvido, no me crees
cuando te digo que en el olvido estoy contigo aunque no estés,
y cada día, cada hora, cada instante pienso en ti y no lo ves.
Y no me crees cuando te digo que no habrá nadie que te quiera como yo,
cuando te pido que en el olvido no me dejes sin razón,
entretenerme en el recuerdo es el remedio que me queda de tu amor.
Y si me entrego a ti sincero y te hablo al corazón
espero que no me devuelvas un adiós.
Y no me crees cuando te digo que la distancia es el olvido, no me crees
cuando te digo que en el olvido estoy contigo aunque no estés,
y cada día, cada hora, cada instante pienso en ti y no lo ves.
Y no me crees cuando te digo que no habrá nadie que te quiera como yo,
cuando te pido que en el olvido no me dejes sin razón,
entretenerme en el recuerdo es el remedio que me queda de tu amor.
No me crees.

Efecto Mariposa y Javier Ojeda

Porque nada valgo porque nada tengo si no tengo lo mejor...

Cuando el tiempo pasa y nos hacemos
viejos nos empieza a parecer
que pesan más los daños
que los mismos años al final
Por eso yo quiero que mis años pasen
junto a ti mi amor eterno
junto a mi familia,
junto a mis amigos y mi voz ...

Porque nada valgo
Porque nada tengo,
Si no tengo lo mejor
Tu amor y compañía en mi corazón

Y es que vale más un año tardío
que un siglo vacío amor
y es que vale más
tener bien llenito el corazón
Por eso yo quiero
que en mi mente siempre
tu cariño esté bien fuerte
Aunque estemos lejos
o aunque estemos
cerca del final

Porque nada valgo
porque nada tengo
si no tengo lo mejor
Tu amor y compañía en mi corazón
Ven amor...

Me siento débil cuando estoy sin ti,
y me ago fuerte cuando estas aquí,
sin ti yo ya no sé qué es vivir,
mi vida es un túnel sin tu luz.
Quiero pasar más tiempo junto a ti
Recuperar las noches que perdí
Vencer el miedo inmenso de morir
Y ser eterno junto a ti

Porque nada valgo porque nada
tengo si no tengo lo mejor
Tu amor y compañía en mi corazón

Por eso yo quiero
que en mi mente siempre
tu cariño esté bien fuerte
Aunque estemos lejos
o aunque estemos
cerca del final

Porque nada valgo porque
nada tengo si no tengo lo mejor
Tu amor y compañía en
mi corazón
Ven amor..

Me siento débil cuando estoy sin ti
Y me hago fuerte cuando estás aquí
Sin ti yo ya no se qué es vivir
Mi vida es un túnel sin tu luz
Quiero pasar más tiempo junto a ti
Recuperar las noches que perdí
Vencer el miedo inmenso de morir
Y ser eterno junto a ti

Porque nada valgo porque
nada tengo si no tengo lo mejor
Tu amor y compañía en mi corazón

Gràcies!

Orgull de mi mateixa... per saber escollir tan be de qui envoltarme...



Meravigliosa paura... meravigliosa!

Melangía

Un llapis no dibuixa sense una ma...

La frase tonta de la setmana...

System update available

Un altre canvi!

Aviat marxaré a fer colònies, i quan torni, altre cop a canviar la meva rutina...

La veritat és que no em desagrada gens ni mica això d'anar canviant rutines, més aviat al contrari, m'agrada variar les meves activitats, d'aquesta manera no les cremo.

No trobo temps per a fer les coses que m'agradaria fer, perquè els dies em passen volant. Els compromissos s'acumulen sense voler-ho, però al principi no eren compromissos... s'hi van tornant a mida que s'acumulen.

I suma aquesta calor que fa, que a mi em destrossa i m'aixafa, em deixa aplatanada i sembla que fins i tot m'engreixi... es com si tota jo pesés el doble del meu pes normal, perquè em costa una barbaritat moure'm.

I què és el que em ve de gust fer? Ni ho sé! Això és un misteri (com sempre...) Sigui el que sigui, em vindrà de gust una estona. No?

NO ESTIC INSPIRADA... ON ESTÀ LA MUSA?

Una mala nit...

Torno a estar emprenyada... per què nassos és tan dificil la vida?

Per què ens la compliquem tant?

Amb lo fàcil que hauria de ser tot, ens dediquem a complicar-ho gairebé per afició.

He de simplificar moltes coses.

La felicitat està en la simplicitat moltes vegades, i això no vol dir mediocritat...

Les amistats...

A vegades la vida encara em sorprén.

Això que sempre havia dit, de que els amics van i venen... em desdic de tot alló.

Ultimament m'agrada més que mai cuidar dels meus amics, deixar-me cuidar per ells...

Segurament, molts de vosaltres prendreu camins molt diferents del meu, que faran que perdem el contacte durant molt de temps, però ara estic del tot segura de que els que avui considero els meus amics, sereu meus per a tota la vida, estigueu lluny o no.

I reconec que estic més toveta de lo normal, així que no penso allargar-me per no caure en nyonyeries. Només vull dir que us estimo moltíssim!

1 -私が誰であるが、私が一緒にいる人ではないのですが大好きです。

2 -何人の涙に値する、と誰かを追悼する価値があるのではない。

3 -だけが誰かのようにあなたを愛していない場合は、すべて自分の中で愛を意味するものではありません。

4 -本当の友達に一人の手であなたとあなたの心に触れることでもある。

あなたの横に座っているように欠場する5 -最悪の方法ですして、あなたが知っていることはできない。

あなたはあなたの笑顔で恋に落ちるか分からない人6 -絶対笑って、停止するときも、悲しいです。

7 -あなたは世界にたった一人が、世界をしている場合は、一人にすることができます。

8 -誰かと誰かに喜んではない時間を過ごすに合格しないでください。

9 -たぶん神は私たちを見つけるようにするときは、右会議の前に間違って多くの人を知りたければ、ご存知の感謝される。

が起こったので、笑顔は10 -泣いてはいけない。

11 -はいつも人を傷つけるので、注意して、もっと自信を持っている人の2倍に信頼される。

12 -これは良い人になっていると誰か他の人の前にお会いしている人は知っている人たちの期待を知っていることを確認します。

13 -そのためには、最良のものを期待するときに発生するハード以上になるなよ。

Un diumenge qualsevol

El despertador també funciona els diumenges... Pintura, bernís, una mica de pasta modeladora (es diu així?), el secador dels cabells, que ajuda a que la meva impaciència no destrosi hores de feina... A treballar!

M'agrada aprofitar els diumenges.

Us presento els meus plats!

Una mica d'humor i un bon dia de la mare!

Mai m'havien explicat tant clarament l'argument de la Guerra de les Galàxies... Per fi entenc les intencions de Yoda! http://www.youtube.com/watch?v=b0ZNT6Hqe1Q

I per als que ens agradava Nirvana, encara que no entenguessim ni una paraula del que deien... no us preocupeu, es veu que ja és normal que no s'entengui el que canten... http://www.youtube.com/watch?v=6NFekCIcHs8

I què dir d'aquest...? és boníssim!!! http://www.youtube.com/watch?v=nAzX1nTis5k

Bon diumenge! Bon dia de la mare! (espero que te gusten los videos mami, son para ti) I bon dia de sol solet!

Estic contenta!!!

Quin dia!

Tenint en compte que hi havia una paradeta de roses cada 20 metres... no ha anat del tot malament!

Comprin un drac!!! Regalem la rosa!!! jeje

Un dia genial, tot i el vent, en bona companyia.

Gràcies guapos! Som un bon equip.cc

Sant Jordi 2009

Per fi arriba el dia... Després d'estar-me unes quantes setmanes retallant i enganxant, pintant i decorant... purpurina per aquí... pasta de relleu per allà...
Per fi demà podré veure si agrada o no la decoració que aquest any he preprat per les roses que vendrem a lescorts.cc.
Ja fa anys que no passejo per la Rambla, entre les paradetes de llibres. Ho trobo a faltar, la veritat! Però lescorts.cc és un projecte que s'ho val.
Pasarem el dia a la Diagonal, just al número 525, tocant avinguda Sarrià, al costat mar.
Aprofito per dir-vos que també podeu comprar la nostra samarreta, que aquest any és de color blau i te un disseny súper xulo d'en Pau Farinetes, així que si encara no la teniu... a què espereu?, no en queden moltes, i l'any vinent canviarem el disseny!
Vull desitjar-vos a tots i totes els i les que llegiu aquest bloc, una feliç diada de Sant Jordi.
Ens veiem demà?...

Ja ha nascut!

Aquest ha estat un embaràs molt llarg, però finalment el Drac de les Corts, batejat amb el nom del Guardià de les Corts, ha nascut.
Impresionant la posada en escena de totes les colles de foc del barri.
Moltes felicitats

Viure és la cosa més extranya del món. Molts existeixen, i això és tot...

No em treuran la veu a cops de pal

24 hores després la meva indignació i la meva ràbia segueixen al mateix nivell.
Una de les pitjors nits de la meva vida...
Recordo una vegada que em van atracar i vaig anar a la comissaria dels Mossos de les Corts a posar la denúncia. La veritat és que em van tractar be. Al di següent, una senyoreta molt simpàtica em va trucar a casa per saber com estava, si havia patit mals sons, si sortia al carrer i si l'agressió del robarori m'havia causat cap trauma...
Òstia! Quina gràcia... Que em truquin ara i ja veuran el que els explico!
Sembla que sento molt més les sirenes que abans... o potser avui han sonat més, no ho se.
La qüestió és que ara em sento molt més insegura que abans quan veig un cotxe patrulla ( he de confessar que veure'ls mai m'ha causat una sensació de seguretat, sino el contrari). La qüestió és que amb els seus cops no m'han callat la boca, ben al contrari. Ara tinc la veu més clara que ahir, perqueè ara parlo en primera persona.
No m'ho puc treure del cap i ho recordo com una pelicula de terror...
No pateixis Sergi, ara més que mai, no tinc cap intenció de que aquesta gent gaudeixi la impunitat del silenci, no per part meva.
Moltes gràcies a tots els que us heu interessat pel Marc i per mi. Estem be, els cops es curen, la indignació trigarà molt més.

AVUI M'HAN VIOLAT PER PRIMER COP

Violada, ultratjada, maltractada, impotent...
Una tarda qualsevol, d'un dia ple d'alderulls, entre policies i estudiants universitaris...
Quina passada! No em puc creure les imatges que estic veient a les notícies del migdia. El Marc i jo decidim apropar-nos a la concentreció pacífica que s'ha convocat a la plaça Universitat a les 8 del vespre.
Sense cap problema, sortim en manifestació a les 20:30 pel carrer Pelayo, passant per plaça Catalunya fins arribar a Via Laietana.
Tota la meva intenció, la veritat, era la de contrastar informació. Estic cansada de veure la mateixa notícia a diferents medis i que sembli que no parlin del mateix.
Decideixo no cridar cap consigna durant la manifestació, i vaig prenent nota mental de tot allò que escolto.
Quatre o cinc nois i noies amb la cara tapada, treuen de darrere d'unes obres, al costat de la boca del metro, pals i pedres. Merda! És que ningú els dirà res? Sembla que no... ningú els increpa, però no els torno a veure més, ni a ells ni a les possibles armes que portaven.
Davant meu, durant la manifestació, tres nois que també porten la cara tapada. Digueu-me tonta, però les meves ganes de saber fan que m'apropi a ells i directament els pregunto:
-Puc saber una cosa?
-Què?
-Per què us tapeu la cara?
La seva resposta no m'ha satisfet. M'han dit que portaven la cara tapada per no sortir a les fotos i no trobar-se fitxats per la policía.
Extrany! he pensat jo... si no feu res dolent no tenen perquè fitxar-vos. (Altre cop m'autoanomeno tonta-tontísima)
A via Laietana les coses es calenten, tot i que no prou com per rebre la resposta que ara us explicaré.
Veig un noiet, poqueta cosa, ros, per l'accent diria que potser era italià. Acaba de tirar un pal a la furgona dels mossos, i ja està prepàrant un altre. L'increpo:
-Què coi fas? Es que vols ser com ells?
Em respon que ell no és com la policía, sino pitjor. Finalment no ha tirat el pal...
Sembla que la manifestació ha arribat al seu final, just davant de la parada de metro de Jaume I.
De cop i volta han començat a sortir mossos de totes bandes, carregant indiscriminadament contra tothom. La gent intentava refugiarse a es persianes tancades dels comerços, però els mateixos mossos ens han arrossegat a cop de porra.
M'han tirat a terra d'un cop a les cames, i un cop al terra, m'han seguit donant cops amb la porra, un rere l'altre. Ara un mosso... ara l'altre.
Si ho arribo a saber jo mateixa us tiro el pal al cap!!!
No em podia aixecar. Sort del Marc, que s'ha posat a sobre meu i ha rebut cinc o sis cops que també eren per a mi.
Els energúmens han marxat, però jo no em podia posar dreta. Han arribat quatre furgones més, amb els seus corresponents bitxos dintre. Han baixat al mateix lloc, i tot i que jo els he cridat (gairebé suplicat) que no em podia aixecar de terra, m'han tornat a fotre.
Qè és això? Un estat de dret?
Quina merda de cos policial tenim?
He de donar les gràcies a tota la gent que m'ha ajudat, portsnt-me primer a un "lloc segur" (des d'on m'he deixat les entranyes isultant a aqueslls que m'han pegat a mi i molts altres), i després a l'ambulància.
Aquest cop no han estat quatre ferits. Han estat moltíssims més, periodistes inclosos.
I encara he de veure com a les notícies de la nit, el mamonàs del seu cap, Rafael Olmos, intenta explicar que amb tant alderull i confusió, la policía no ha pogut distingir la premsa de la resta de la gent. Per favor!!!! Però si porten unes càmares més grans que ells!
No m'he endut la pitjor part. He vist molta gent amb el cap obert, jo només tinc cops, però la indignació supera de llarg el dolor.
Tots hauriem de denunciar! No deixen de ser funcionaris, pagats per NOSALTRES!!!
No es pot carregar contra la gent indiscriminadament. I ara ens vindran amb l'excusa de que això ha estat una resposta.
MENTIDA!
Sabeu què? Jo estava allà i puc dir que ni tan sols hi ha hgut provocació per part dels que ens manifestavem.
I ara que ja he pogut contrastar, ara... Ara ja puc dir que tenim una policia de merda. I si, la policia tortura i assassina.
Que a un tarat mental li dones una porra i es creu amb no se quin dret.
No hem de permetre que això segueixi passant. I diré més: 100 cops de porra no em treuran les ganes de dir el que penso, ni de fer valdre els meus drets.
Senyor Rafael Olmos: els periodistes han de fer la seva feina, com vosté be ha dit, però les persones tenim dret a manifestar-nos, a parlar en veu alta. Si encara li queda vergonya després de veure el cos que vosté dirigeix, com a mínim dimiteixi. Asqueròs!

M'encanta!!!

Concurs de videos socials a Les Corts

Podeu trobar les bases del concurs a: http://fias.cat/lescorts/?page_id=53
i la notícia a: http://fias.cat/lescorts/?p=51

Globoflèxia

Un nus per aquí... un altre per allà... i... PUM!!!!!

Globoflèxia o globoteràpia?

Per a tu, Mon

13 líneas para vivir:

Te quiero no por quien eres, sino por quien soy cuando estoy contigo.

Ninguna persona merece tus lágrimas, y quien se las merezca no te hará llorar.

Sólo porque alguien no te ame como tu quieres, no significa que no te ame con todo su ser.

Un verdadero amigo es quien te toma la mano y te toca el corazón.

La peor forma de extrañar a alguien es estar sentado a su lado y saber que nunca lo podrás tener.

Nunca dejes de sonreir, ni si quiera cuando estés triste, porque nunca sabes quien se puede enamorar de tu sonrisa.

Puedes ser solamente una persona para el mundo, pero para alguna persona tu eres el mundo.

No pases el tiempo con alguien que no esté dispuesto a pasarlo contigo.

Quizá Dios quiera que conozcas a mucha gente equivocada antes de que conozcas a la persona adecuada, para que cuando al fin la conozcas, sepas estar agradecido.

No llores porqué ya se terminó, sonrie porqué sucedió.

Siempre habrá gente que te lastime, así que lo que tienes que hacer es seguir confiando y sólo ser más cuidadoso en quien confías dos veces.

Conviértete en una mejor persona y asegúrate de saber quien eres antes de conocer a alguien más y esperar que esa persona sepa quien eres.

No te esfuerces tanto, las mejores cosas suceden cuendo menos las esperas.

Gabriel García Márquez

Todo lo que sucede, sucede por una razón.

T'estimo!

Avui m'ha donat per aquí...

Bon any 9!!!

Comença un nou any, però no m'ha semblat acabar res de l'anterior, ni tan sols el calendari.
El Nadal ha passat sense pena ni glòria. Amb més pena que glòria diria jo, ja que només he vist les llums del carrer de tornada a casa després del curro, damunt la moto...
Les comilones tipiques d'aquestes dates m'han fet mal de panxa i molta son, el tió a casa meva està restret i, pel que es veu, els camells reials no porten GPS, doncs no han trobat casa meva.
Un munt d'hores de curro mal pagades (molt mal pagades) han fet que aquests dies passin molt depressa. He de reconèixer que m'ho he passat be a la feina!
Dimecres visita obligada a l'INEM, a veure quina misèria em toca després de currar 12 hores al dia durant un parell de messos. I altre cop a buscar feina ,mal pagada, és clar!
Quina merda els diners!!! El pitjor invent de la humanitat, després del curo, és clar... És del tot antinatural treballar! Mireu si no els animalons de la selva; tot el dia repanxingats al sol... fotent-se alguna carrera de tant en tant per capturar un bon àpat i altre cop a pendre el sol.
Ara que està de moda ser naturista, nudista, ecològista, minimalista, biològic i ademés hi ha crisi econòmica, seria bon moment per portar a la pràctica tanta gilipollada i començar a lluitar per una VIDA digne, pròpia del animal que ocupa el primer lloc a l'escala evolutiva, no?
Que semblem llimacs!!!! Arrossegant-nos per un trist lot de Nadal, del qual no és aprofitable ni la caixa que el conté!
Apa!!! Bon any 9 a tothom.