No em treuran la veu a cops de pal

24 hores després la meva indignació i la meva ràbia segueixen al mateix nivell.
Una de les pitjors nits de la meva vida...
Recordo una vegada que em van atracar i vaig anar a la comissaria dels Mossos de les Corts a posar la denúncia. La veritat és que em van tractar be. Al di següent, una senyoreta molt simpàtica em va trucar a casa per saber com estava, si havia patit mals sons, si sortia al carrer i si l'agressió del robarori m'havia causat cap trauma...
Òstia! Quina gràcia... Que em truquin ara i ja veuran el que els explico!
Sembla que sento molt més les sirenes que abans... o potser avui han sonat més, no ho se.
La qüestió és que ara em sento molt més insegura que abans quan veig un cotxe patrulla ( he de confessar que veure'ls mai m'ha causat una sensació de seguretat, sino el contrari). La qüestió és que amb els seus cops no m'han callat la boca, ben al contrari. Ara tinc la veu més clara que ahir, perqueè ara parlo en primera persona.
No m'ho puc treure del cap i ho recordo com una pelicula de terror...
No pateixis Sergi, ara més que mai, no tinc cap intenció de que aquesta gent gaudeixi la impunitat del silenci, no per part meva.
Moltes gràcies a tots els que us heu interessat pel Marc i per mi. Estem be, els cops es curen, la indignació trigarà molt més.