dimecres, 18 de març del 2009

AVUI M'HAN VIOLAT PER PRIMER COP


Violada, ultratjada, maltractada, impotent...
Una tarda qualsevol, d'un dia ple d'alderulls, entre policies i estudiants universitaris...
Quina passada! No em puc creure les imatges que estic veient a les notícies del migdia. El Marc i jo decidim apropar-nos a la concentreció pacífica que s'ha convocat a la plaça Universitat a les 8 del vespre.
Sense cap problema, sortim en manifestació a les 20:30 pel carrer Pelayo, passant per plaça Catalunya fins arribar a Via Laietana.
Tota la meva intenció, la veritat, era la de contrastar informació. Estic cansada de veure la mateixa notícia a diferents medis i que sembli que no parlin del mateix.
Decideixo no cridar cap consigna durant la manifestació, i vaig prenent nota mental de tot allò que escolto.
Quatre o cinc nois i noies amb la cara tapada, treuen de darrere d'unes obres, al costat de la boca del metro, pals i pedres. Merda! És que ningú els dirà res? Sembla que no... ningú els increpa, però no els torno a veure més, ni a ells ni a les possibles armes que portaven.
Davant meu, durant la manifestació, tres nois que també porten la cara tapada. Digueu-me tonta, però les meves ganes de saber fan que m'apropi a ells i directament els pregunto:
-Puc saber una cosa?
-Què?
-Per què us tapeu la cara?
La seva resposta no m'ha satisfet. M'han dit que portaven la cara tapada per no sortir a les fotos i no trobar-se fitxats per la policía.
Extrany! he pensat jo... si no feu res dolent no tenen perquè fitxar-vos. (Altre cop m'autoanomeno tonta-tontísima)
A via Laietana les coses es calenten, tot i que no prou com per rebre la resposta que ara us explicaré.
Veig un noiet, poqueta cosa, ros, per l'accent diria que potser era italià. Acaba de tirar un pal a la furgona dels mossos, i ja està prepàrant un altre. L'increpo:
-Què coi fas? Es que vols ser com ells?
Em respon que ell no és com la policía, sino pitjor. Finalment no ha tirat el pal...
Sembla que la manifestació ha arribat al seu final, just davant de la parada de metro de Jaume I.
De cop i volta han començat a sortir mossos de totes bandes, carregant indiscriminadament contra tothom. La gent intentava refugiarse a es persianes tancades dels comerços, però els mateixos mossos ens han arrossegat a cop de porra.
M'han tirat a terra d'un cop a les cames, i un cop al terra, m'han seguit donant cops amb la porra, un rere l'altre. Ara un mosso... ara l'altre.
Si ho arribo a saber jo mateixa us tiro el pal al cap!!!
No em podia aixecar. Sort del Marc, que s'ha posat a sobre meu i ha rebut cinc o sis cops que també eren per a mi.
Els energúmens han marxat, però jo no em podia posar dreta. Han arribat quatre furgones més, amb els seus corresponents bitxos dintre. Han baixat al mateix lloc, i tot i que jo els he cridat (gairebé suplicat) que no em podia aixecar de terra, m'han tornat a fotre.
Qè és això? Un estat de dret?
Quina merda de cos policial tenim?
He de donar les gràcies a tota la gent que m'ha ajudat, portsnt-me primer a un "lloc segur" (des d'on m'he deixat les entranyes isultant a aqueslls que m'han pegat a mi i molts altres), i després a l'ambulància.
Aquest cop no han estat quatre ferits. Han estat moltíssims més, periodistes inclosos.
I encara he de veure com a les notícies de la nit, el mamonàs del seu cap, Rafael Olmos, intenta explicar que amb tant alderull i confusió, la policía no ha pogut distingir la premsa de la resta de la gent. Per favor!!!! Però si porten unes càmares més grans que ells!
No m'he endut la pitjor part. He vist molta gent amb el cap obert, jo només tinc cops, però la indignació supera de llarg el dolor.
Tots hauriem de denunciar! No deixen de ser funcionaris, pagats per NOSALTRES!!!
No es pot carregar contra la gent indiscriminadament. I ara ens vindran amb l'excusa de que això ha estat una resposta.
MENTIDA!
Sabeu què? Jo estava allà i puc dir que ni tan sols hi ha hgut provocació per part dels que ens manifestavem.
I ara que ja he pogut contrastar, ara... Ara ja puc dir que tenim una policia de merda. I si, la policia tortura i assassina.
Que a un tarat mental li dones una porra i es creu amb no se quin dret.
No hem de permetre que això segueixi passant. I diré més: 100 cops de porra no em treuran les ganes de dir el que penso, ni de fer valdre els meus drets.
Senyor Rafael Olmos: els periodistes han de fer la seva feina, com vosté be ha dit, però les persones tenim dret a manifestar-nos, a parlar en veu alta. Si encara li queda vergonya després de veure el cos que vosté dirigeix, com a mínim dimiteixi. Asqueròs!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

estoy indignadisima, esta policia en general es una verguenza para nuestra comunidad, danla imagen de sheriffs de las pelis del oeste, supongo que entre ellos habra buenos tambien, pero estan mal llevados, siento mucho lo que os paso, son tan jovenes que seguro que no tienen hijos de vuestra edad,solo deseo que cuando los tengan sus hijos se vean en la misma situación.

Anònim ha dit...

No m'ho puc creure, m'aixeco un dijous al matí i em trobo això, algú em pot dir que cony els hi passava pel cap? El pitjor de tot és que en realitat la gran majoria d'ells son uns inutils i que davant d'algú que els hi planti cara no tenen res a fer (només les seves armes).
Això ens ha de defensar, estic molt, però molt indignat!!!
Ells tenen armes, però nosaltres podem tenir tot el poder de la xarxa per contraatacar, que tothom a espanya sàpiga que cony es això!!!
Ho sento, per la gent que només compleix ordres (sé que no teniu gaires llums, que potser no teniu cultura suficient i us renten el cervell), ha de ser una feina complicada, però joer, almenys podeu intentar mirar primer a qui estomaqueu no? possiblement només hi havien 2 o 3 amb ganes d'alderulls!
Ja està bé, exigim dimissions, IMMEDIATES!!!

Anònim ha dit...

Despres d'uns quants anys de manifestacions, he pogut veure varies barbaritats policials...per exemple policies disfressats de manifestants actuant vandalicament per rebentar manifestacions (http://www.youtube.com/watch?v=bMwZtWuN5co) o en un partit Catalunya contra no se qui (nigeria??), on els antidisturbis de la Nacional arribaven al Camp Nou amb una gran bandera española dins de la furgoneta (molt visible desde fora...jo la vaig veure) suposo per demostrar com volien acabar la jornada...el curios es que sempre acaven sent els manifestants el culpables de la situacio...collons, manifestarse es un dret constitucional...la policia es una vergonya i els responsables politics uns delincuents. Per altra banda, els antidisturbis haurien de passar un test antidroga semanalment, perque la violencia que fan servir no es normal, encara que siguis un "mandado"... SALUT!

Anònim ha dit...

He llegit el teu post i el del marc, i m'he quedat la sensació de total impotència i indignació.

Venen ganes de tallar-los les mans a tots... Però tu ho has dit, no som com ells. Els hauria de caure la cara de vergonya... És que algú amb dos dits de front no va cardant aquestes hòsties als manifestants...

Grácies per escriure-ho i explicar en priemra persona als que no hi érem una altra visió de la que s'ha vist als mitjans de comunicació.

Aka ha dit...

Estic al·lucinant, i indignada fins la medul·la!!!! Pensava, tonta, tontíssima, que els mossos només carregaven contra aquells qui provocaven aldarulls. Contra els qui els "semblaven" sospitosos, no sé, a manifestacions problemàtiques... això és massa!!!!

Estc molt deconnectada de la realitat últimament, però coses com aquesta m'hi fan tornar d'una bofetada.

Angie i Marc, gràcies per deixar el testimoni. Sembla increïble que després de tot l'entrenament que rep aquesta gent facin servir la força d'aquesta manera, i contra gent indefensa... collons, i contra vosaltres!

Anònim ha dit...

M'han passat la teva adreça i realment, comprenc el que dius. A mi ja fa molt que em va tocar viure quelcom semblant i em vaig desenganyar. És molt important donar aquest tipus de testimonis i contrarestrar la imatge de violents que els mitjans s'encarreguen de fabricar sobre el moviment estudiantil.

Jo no hi era dins la mani, sinó fora, i també et puc dir que hi ha una altra part de la repressió que no es va veure tant o que potser passà desapercebuda per molta gent: la policia secreta. Jo, en tot moment, malgrat estar gran part de la manifestació a fora, vaig estar en tot moment vigilat per secretes (que de secreta poc, perquè se'ls veu d'una hora lluny), i se de portaveus que han nat descaradament a per ells a les càrregues policials.

Espero que et recuperis aviat i també que amb això siguis conscient que cal seguir amb la lluita!

Salut!