Quan un es troba en mig de tant desordre...

Sempre m'he considerat una persona ordenada... en molts sentits, però està clar que mai en tots. Aquesta setmana Santa ha estat plena de sorpreses... algunes molt bones, encara que no ho creieu. Altres han estat dolentes... El millor de tot, es que hi ha coses que no m'han sorprés, perquè les tenia molt clares despres de tot. Intento fer aquest post i explicar moltes coses, tot i sense dir res. Jo m'entenc... i qui m'ha d'entendre també ho fa, i això és el que importa, suposo. Sempre m'ha preocupat massa el que la gent pensa, els comentaris, el safreig... Tota una teràpia de xoc durant aquesta setmana i les vinents... M'importa el que pensen els que m'estimo, la gent que m'estima. I la gent que em coneix, sap que tot i la meva mala llet, de maldat no en tinc. La vida és un seguit de decissions... ben o mal preses, però que van cambiant el romb del futur, a vegades a millor. Moltes vegades, quan una planta està malalta, és millor arrancar-la i fer-ne un esqueix, a un altre test, amb terra nova i fresca... Si aconsegueix arrelar de nou, tornarà a crèixer forta, i podrem tornar a mimarla per a que ho segueixi fent... Se el que vull. Se qui sóc. Se a on vull anar... només em costa explicar-me. Tingueu paciència i no em jutgeu, per a mi tampoc és fàcil acostumar-me als canvis, deixar la comoditat que proporciona la rutina, ni dormir a un sofà llit. Qui ha dit que la vida és fàcil? Mentida! No ho és. Però tot i lo dificil que pot arribar a ser a vegades, sempre és bella, perquè sempre te sorpreses... Si teniu dubtes, pregunteu. Sempre és millor que fer suposicions que, normalment, sempre són erronies. La felicitat és un trajecte, no una destinació. Avui, ara... és el que importa.