Avui és un d'aquells dies en que no veig res clar...
No és que m'hagi de graduar la vista, no. No veig moltes coses clares i si que veig incoherències a la meva vida, que em fan dubtar de les meves pròpies decissions. Això em fa sentir insegura i petita com un cigró..
És aquell sentiment de que el món gira i tu pares de cop... o justament al revés... quan sents que el món està parat al teu voltant i a tu t'entra la pressa per enllestir-ho tot.
Avui no encaixo enlloc.
Però ha tornat a sortir el Sol i potser això m'animi...
A vegades no sé què vull, cert. Però a això ja n'estava acostumada... Què volen de mi? aqui si que em balla el cap! Per què la gent no és mai clara? Visca l'hipocresia!!! Cada vegada en veig més al meu voltant!!!
Digueu-me ilusa, però la veritat, la sinceritat, tot i que dolgui.... jo l'agraeixo. No em feu ballar el cap, que després em fan mal les cames... i jo de balls no en sé res, soc molt patosa.
dimecres, 5 de març del 2008
Mentides
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Potser, el tema és que no hauriem de pensar que és el que la gent vol de nosaltres i pensar una mica més en que és el que realment nosaltres volem de nosaltres mateixos?
De totes formes, jo t'entenc perfectament, qui no ha tingut un dia d'aquells en que el món es para de cop i llavors al parar de girar el cap et fa voltes i més voltes i més voltes i més...
De totes formes sempre hi ha gent que et pot fer de punt de referencia perque tot deixi de girar, si ho necessites ja saps que jo mateix puc ser un dels teus punts un petonàs i animat que el vent s'ha emportat els nuvols i el sol sempre acaba brillant!
(És més vull que aquest últim paràgraf sigui extensiu a tothom que necessiti aquest punt de referencia en algún moment)
princessssssssssssss!! q passa¿??¿?
i have a little star shine for youuuuuuuu!!!
bsts
nomes has de trucar.... 24h, 365 dies l'any.
Quien así vaya contigo es que no te conoce, puès sabes qué?, ellos se lo pierden.
Que nadie pueda hacerte sentir pequeña porque TU eres grande, de alma y corazón, y como bien te dice möbius, deja que el viento se lleve estos nubarrones, que también aparecen para los que usan la hipocresia..
Te quiero.
JK
no se si s'ha publicat l'altre comentari, només deia que crec que tots ens sentim així de tant en tanta, que veig que se't passa ràpid i que això és genial!
i besets, per suposat!
Publica un comentari a l'entrada