Nova estació i nou bajón de moralina... En cada canvi d'estació em passa el mateix, menys quan arriba l'estiu.
Ultimament vaig pel carrer i sento una olor... per una mil.lèsima de segon em sento transportada a un moment passat de la meva vida. L'albercoc em transporta al pati de l'escola, l'olor de la pluja em recorda a la meva mare quan tornava tard de treballar a l'Aliança, l'olor de brases em recorda els vespres d'estiu a Gavà... Estic una mica nostàlgica i suposo que és senyal de que em faig gran. Adulta.
Mai havien passat tan ràpid els dies com ho fan ara i, a vegades, tinc la sensació de que el temps s'escapa i vola.
Que xungos són aquests dies en que el cap no fa altra cosa que donar voltes al mateix. I analitzo i analitzo la meva vida... i no sé quina drecera he d'agafar...
1 comentari:
cuanta nostalgia, o quizá sea poesia....no pasa el tiempo por nuestras vidas, sino la vida por el tiempo,resulta agradable que olores, aromas, sonidos, nos transporten a otros lares,a recuerdos de nuestra infancia, feliz adolescencia, ayer inmediato.
Aunque a veces....duela.
Joaka
Publica un comentari a l'entrada