L'espera interminable...

F temps que vull escriure al bloc, però em falta inpiració... i això que diuesn que durant l'embaràs estem molt més inspirades, sensibles i bla, bla, bla...
Pot ser una mica sensible si, però em va a dies.
Aviat arribarà l'Hugo a casa i aquesta espera s'està fent eterna.
La seva habitació ja està preparada... robeta, bolquers, cremes... Només hi falta ell.
Cada patada, cada singlotada, cada moviment, ara 'escolten molt més forts i anuncien que ja queda poc. Em preocupa pensar si ho sabré fer be, però imagino que aquesta és una d'aquelles preocupacions comunes en tots els pares i mares. Si més no, ho faré tot el millor que pugui.
Com es pot estimar a algú que encara no coneixes? De qui no coneixes la personalitat.. si es que ja en té...
El passat no importa, i el futur no existeix, perquè quan arriba, ja és present... així que a disfrutar-ho!

Recapitulant...

En realitat, la vida és molt fàcil. Ens dediquem a complicar-la, quan la senzillesa sempre és al nostre abast i, al final, també és la solució.
You are simply the best!

Feliç Diada de Sant Jordi

Si en saps el pler no estalviïs el bes
Que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
Que és sempre als llavis que l'amor perdura

J. SALVAT PAPASSEIT

Redescobrint lo quotidià

Quan el cafè del matí ja no fa olor de café, sinó de llum...
Quan l'aigua de la dutxa ja no mulla, només acaricia suaument la pell...
Quan menjar maduixes no treu la gana, sinó que em fa viatjar a espais molt més oberts...
Quan el temps ja no es mesura en segons, sinó en mil·límetres...
Quan els sentits desperten després d'haver dormit un segle.

Històries d'un pati de col·legi

Què està passant al món diable per què es treguin els ulls en públic d'aquesta manera?
L'altre dia, en Flametes ja m'explicava un nou projecte... Hi havien el·leccions a la Coordinadora de Diables i un grup de joves s'hi anava a presentar. "Sang fresca! carn jove!" vaig pensar jo... però imagino que no ho vaig pensar amb les mateixes intencions que la junta diabòlica actual (osti, que be que li escau el nom...). Pel que es veu si que han volgut fer un "acoso y derribo" d'aquesta nova proposta de junta i han actuat com a autèntics carronyaires.
Una cosa està clara : el vot és el vot, i quan decidim democràticament, podem perdre, això està clar. Ara bé, el que no em sembla tan lícit és que tot valgui per tant d'aconseguir aquest vot. Treure els ulls al company que tantes vegades ha donat la cara per la causa... treure els plats bruts davant de tothom per tal de desacreditar a algú...
Personalment, el món diable, com qualsevol altre xiringuito associatiu, sempre m'ha semblat un món hipòcrita, ple d'interessos que no aconsegueixo digerir, perquè no aconsegueixo entendre'ls.
No hauriem d'anar tots a una?
Però no... es veu que l'ansia de poder justifica qualsevol acció amoral.
Vaja! feia molt temps que no feia servir el bloc per escrure res interessant...
Per cert: si algú vol fer referència a aquest escrit, el més escaient és publicar un enllaç cap a aquest bloc. No feu pas un copia i enganxa, eh? que queda lleig...
Ànim Mr. Torture, ningú t'ha desacreditat en res, perquè com be diuen els companys... no ofén qui vol sinó qui pot. (Encara que la manera d'escriure d'alguns ofén i molt, però a la vista!)

Preciós!

Els meus dos cors

Mil sentiments nous es trepitgen els uns als altres, deixant els més foscos, si n'hi ha, soterrats a baix de tot. La vida es planteja diferent quan la crees tu mateix, ja no només la vida pròpia, sino una altra vida diferent, independent de tu però dependent al mateix temps.
El sentimant de resposnsabilitat no havia estat mai tan fort en mi. A estones hi ha por, dubtes i angoixa, però aleshores desperta un sisé sentit que em diu que ho sabré fer be.
Un nou repte. El més gran que mai em serà plantejat. El repte més canviant. El que s'allargarà com el que més durant tota la meva vida.
Mai hauria pensat que tindria dos cors a l'hora i, ara, sembla que bateguin a ritme de samba brasilera!