Sorprenentment

A vegades, si explico en veu alta la meva vida, em costa no posar anuncis entre els capítols.

Ahir estava parlant amb la familia, explicant aventures i desventures varies viscudes durant els últims anys, i pot ser no tan últims, però que m'han marcat de manera especial i sembla que van ser ahir mateix. Resulta que moltes coses les vaig esborrant de la memòria, i és quan les recordo en veu alta que em tornen a venir al cap. Aleshores sembla que estigui explicant una peli, algo que no he viscut jo, i em costa un esforç recordar certes emocions, olors i sons...

Altres vegades em passa el contrari, per una olor em ve un record, per un soroll un pensament antinc... quines rareses!

El passat no importa gaire, el futur encara no ha arribat, i el present... al present s'ha d'estar ben despert i posar-hi els 5 sentits, o algún més, per no perdre's res de res.

Del passat em quedo amb el millor, el que no m'agradava ho he guardat dins d'una caixa que algún dia cremaré a la meva nova llar de foc... pel futur, m'he comprat una llibreta nova on hi explicaré les coses meravelloses que em pasaràn, enganxaré fotos maques i faré dibuixos de colors. Ara. al present, orelles ben netes per poder escoltar detingudament el silenci, les fulles dels arbres quan fa vent i les rialles del meu fill. El nas destapat per olorar quan trepitjo per sobre de la pinassa, o quan el veí encén la llar de foc els dies de pluja. Els ulls ben oberts, menys quan els tanco per somiar triutes. La boca... la boca disposada a menjar-se a petons als homes de la meva vida, el Gelo i l'Hugo. I les mans, obertes, ben obertes, tant per donar com per rebre.

Què bonica és la vida quan la pots viure amb els 5 sentits desperts!