A vegades la vida encara em sorprén.
Això que sempre havia dit, de que els amics van i venen... em desdic de tot alló.
Ultimament m'agrada més que mai cuidar dels meus amics, deixar-me cuidar per ells...
Segurament, molts de vosaltres prendreu camins molt diferents del meu, que faran que perdem el contacte durant molt de temps, però ara estic del tot segura de que els que avui considero els meus amics, sereu meus per a tota la vida, estigueu lluny o no.
I reconec que estic més toveta de lo normal, així que no penso allargar-me per no caure en nyonyeries. Només vull dir que us estimo moltíssim!
1 comentari:
Te escribe un alumno que hizo un curso de Internet no hace demasiado
tiempo, amigo amigo no, pues fué muy poco tiempo el que nos conocimos pero guardo un grato recuerdo de aquellos días.
Hi ya lo ves te he visitado tu blog. La hora que lo escribiste
0.34 si son de la noche ya te vale.
Muchos saludos de José Peiro.
Publica un comentari a l'entrada