Poc em pensava que arribaria a celebrar els 30... jo ja m'entenc. Però resulta que el meu destí no és el que semblava, sinó més llarg i molt millor del que he pogut imaginar mai.
Fent balanç dels meus 30 anys de vida, crec que aquest és el meu moment. Poc a poc m'he conegut i he aprés que "no puc" no te cap sentit, així que l'he canviat per "no vull"; que la tolerància, l'amor, l'amistat, l'odi i qualsevol sentiment i/o emoció és un carril de doble sentit, on a vegades el xoc és frontal i, tot i així, no passa res. Tot es reordena i tornem-hi.
No vull perdre el meu tros de Peter Pank, però sempre he tingut més de Campanilla, sobretot la mala òstia.
Potser és hora de sentar el cap, però reconeguem que la postura és una mica incòmode, i jo segueixo preferint sentar el cul... de moment.
Gràcies per la festa d'ahir, i per les felicitacions, i per enrecordar-vos de mi.
I de ressaca res, que estic com sempre! Genial!
3 comentaris:
MOLTES FELICITATTTS GUAPA!
Apaaaaa... ja estàs als 30 eh?... que fooort... A VIUREEEEEEEEEE ! ! !
Petons!
Cristina.
Res, sobreviurem com sempre. Ara després d'ahir millor esperem 30 anys més per una celebració igual?
Quina sort tens de no tenir ressaca!!
Moltes felicitats companya!!! Jo també m'ho vaig passar bé i content d'haver-ho compartit amb tu
Publica un comentari a l'entrada