Delirant

A falta de només quatre dies per al dia"D", aquest any passa quelcom diferent als anteriors, i és que no em posa de mala llet fer anys. Deu ser perquè els 30 els penso cel.lebrar, encara que sigui en petit comité.

Toca fer balanç dels 29, i crec que estareu tots d'acord amb mi, si dic que aquest ha estat un any de bojos.

El millor de tot? Imagino que el viatge a Brasil amb els meus tres millors amics (què va ser abans?, l'ou o la gallina? Sigui com sigui, hi ha un abans i un després d'aquell viatge).

El pitjor? (...) "Alego enagenación mental, señoria". La pèrdua de la meva capacitat de decidir ni de quin color em poso els mitjons.

Està clar que "agua pasada no mueve molinos" i per això "a otra cosa mariposa"! La vida són quatre dies, i jo ja he viscut un i mig...

Un any de presses, on els dies han estat escassos d'hores per poder aribar a tot allò que m'hagués agradat fer. Finalment s'han anat deixant coses, per centrar-me una mica més en les prioritats imminents, tot i que les coses que he anat deixant, no stàn enterrades per sempre. M'explico?

Jo ja m'entenc.

Quim: ja se que hauria de posar a la gent en situació del que estic intentant explicar... o potser és aixó, que no ho intento explicar, simplement vomito el que passa pel meu cap, i qui em coneix ja sap les meves històries. Hauria d'obrirme un altre bloc on la gent "normal" (amb això no us vull dir anormals als que llegiu aquest, que consti en acta) poguès entendre el que escric.

Balanç final: estic be, molt be. No em puc queixar de res, i això ja és tot un què. Tinc salut, amor i els diners... deixem-ho estar! xD

Us espero aquest dissabte al bar de sempre per celebrar els 30!!!