diumenge, 5 d’agost del 2007

La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap

"La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap"
Quan un dia una talpeta va treure el cap d'entre una muntanyeta de terra per tal de veure si ja eixia el Sol, li va ocórrer allò.
(Era rodó i marró, s'assemblava una mica a un xoriço i el pitjor de tot: li va caure just damunt del cap.)
"Quin fàstic!"Cridà la talpeta. "Qui m'ha fet això en el cap?"
(Però era tan curta de vista que ja no va poder veure a ningú)
"Has estat tu qui m'ha fet això al cap?", va preguntar al colomque en aquell moment passava volant per allà.
"Jo? No, per què?. Jo ho faig així" li va contestar.
(I, pam, un esquitx blanc i humit va caure a terra justament a la vora de la talpeta, i li va tacar la pota dreta.)
"Has estat tu qui m'ha fet això en el cap?", li va preguntar al cavall que pasturava en el prat.
"Jo? No, per què? Jo ho faig així", li va contestar.
(I, plof, plof, cinc boles enormes i gruixudotes van caure, pesades, quasi damunt de la talpeta. En va quedar profundament impressionada.)
"Has estat tu qui m'ha fet això al cap?", va preguntar a la llebre.
"Jo? No, per què? Jo ho faig així", va contestar.
(I, ratatatatà, quinze baletes rodones xiularen en les orelles de la talpeta. Se'n va salvar amb un bot arriscat.)
"Has estat tu el qui m'ha fet això en el cap?" Va preguntar-li a la cabra, tot traient-la dels seus somnis.
"Jo? No, per què? Jo ho faig així", li va contestar.
(I, cloc, clac, cloc, clac, una riuada de caguerades del color del caramel va redolar per l'herba. I a la talpeta quasi que li van agradar i tot)
"Has estat tu qui m'ha fet això al cap?", va preguntar a la vaca que estava remugant.
"Jo? No, per què? Jo ho faig així", va contestar.
(I, xof, una massa de color marró-verdós es va vessar per damunt de l'herba, a prop de la talpeta. I aquesta es va alegrar molt que no haguera estat la vaca qui li ho havia fet al cap.)
"Has estat tu el qui m'ha fet això en el cap?", li va preguntar al porc.
"Jo? No, per què? Jo ho faig així", li va contestar.
(I, flop, una muntanyeta molla i parda va caure en el prat. La talpeta es va tapar el nas.)
"Heu estat vosaltres les qui m'heu fet això en el c...?" va estar a punt de preguntar de nou. Però quan s'hi va acostar va veure que eren dues mosques grosses i negres. Estaven menjant.
Per fi algú que em pot ajudar!, va pensar la talpeta.
"Qui m'ha fet això en el cap?" va preguntar tot seguit.
"No et moguis", brunziren les dues mosques. I en acabat, després d'una estoneta, van dir:
"Està molt clar. Ha estat un gos".
Finalment la talpeta va saber qui li havia fet allò en el cap: Sant Pere, el gos del carnisser!
Veloç com un llamp, es va enfilar a la caseta de Sant Pere...
(I, plin, una cagadeta negra va aterrar just damunt del cap del gos.)
I feliç i contenta, la talpeta tornà a desaparèixer sota terra.
Fi

Gràcies Tània, aquest conte te molt més glamour que els sabons, i ben segur que oloren millor que la pobre talpeta!


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest conte és el millor... de veritat... mai em cansaré de llegir-lo o explicar-lo!

Anònim ha dit...

Couldnt agree more with that, very attractive article