I la veritat es que no estic gaire segura de quant felices són les guatlles, però imagino que fins que les obliguen a entrar en aquelles llaunes de conserva s'ho deuen passar rebé.
I es que aquesta vida és curta per a tothom, per les guatlles i per les persones que les envolten també. Llei de vida! Uns arriben i altres no volen marxar!
No passa res...disfruta el moment mentre hi siguis, que per demà queda molt temps i encara no sé a on estaré.
Els mals moments no els contis i riu-te de la vida que, total, a vegades sembla que ens vulgui pendre el pèl...
diumenge, 1 de juliol del 2007
Sóc tan feliç com una guatlla!
Publicado por Angie en 20:00 ((•)) Escolta aquest post
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Jajaja ! feliç com una guatlla... i fins i tot per aqui ha d'aparèixer la Kbreta?
Publica un comentari a l'entrada