Sota un cel blau de primavera t'espero, amor...
però tu no arribes...,
o potser has passat de llarg sobre aquell núvol tan blanc?
Aviat arribarà l'estiu...
l'esperit serà cos,
l'amor serà sexe,
la tendressa passió.
Tot plegat un miratge enlluernant el Sol sobre els cosos,
nus de veritats,
vestits amb plomes de colors,
per atreure la parella com ho fan els ocells.
Un cant desafiant...
desafinat...
A la tardor cauràn les fulles,
s'apagarà una mica el Sol.
Replegarem un cop més les plomes,
fins una altra primavera,
quan tornin a fer olor les flors...
I ens tornarem a creure les mentides...
tot i sabent que ho son...
Qualsevol mentida d'amor amb tal de no estar sols.
Moral immoral...,
irracional...
Que qui decideix estar sol per convicció no és persona...
ni animal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada