Demà acabo el casal d'estiu... i ara què faré? De moment descansar i descansar i pendre el sol solet al meu terrat, a què mola?
La veritat és que trobaré a faltar als bojos dels meus nens, tan dependents ells...però he de confessar que m'encanten i m'ho he passat de conya tot aquest temps!!!
Demà també envio al Felip de colònies a Begues i la Costa Brava ens esperaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!! Iujúúúúúú...
Ara tindré temps per tocar la flauta que m'he comprat i torturar una miqueta als veïns i a la Taca, que no li agarada gens la meva flauta (o la manera de tocar-la, encara no ho tinc gaire clar).
Temps per pendre horxata a la voreta del mar... de llegir un bon totxo-llibre, d'aquells que només entretenen i amb els que no s'aprén res de res... d'anar a la Boqueria a flipar amb els colors de les fruites i les vestimentes dels guiris (què mira el gust tan extrany que té aquesta gent a la hora de vestir)... de canviar la música del meu mp3, que encara que m'agrada molt "la pegatina", ja m'he aprés totes les cançons amb tant viatge en ferrocarril... de visitar als meus iaios i pendre una cerveseta i un gelat a la seva terrassa del seté pis intentant veure un tros de Tibidabo a través dels gigantescos blocs de formigó de l'Illa... temps de migdiades amb babeta i tot!... temps de veure els amics i tornar a fer de consellera sentimental, d'animadora social, de criticona total, o del que escaigui... temps per a mi.
Vida loca
Porque tu me faltas quiero darle al alma
el consuelo que le falta. Porque el pensamiento
no le gane al tiempo y sentirlo que me mata.
Aunque estes adentro y este sentimiento
se me antoje eterno, esta lejania
duele cada dia porque no te tengo.
No tengo tu boca, no tengo tus ganas,
y por más que intento ya no entiendo nada.
De esta vida loca, loca, loca
con su loca realidad.
Que se ha vuelto loca, loca, loca,
por buscar otro lugar.
Pero le provoca este sufrimiento
y no me abandona porque a mi me toca
esta vida loca...
La veritat és que trobaré a faltar als bojos dels meus nens, tan dependents ells...però he de confessar que m'encanten i m'ho he passat de conya tot aquest temps!!!
Demà també envio al Felip de colònies a Begues i la Costa Brava ens esperaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!! Iujúúúúúú...
Ara tindré temps per tocar la flauta que m'he comprat i torturar una miqueta als veïns i a la Taca, que no li agarada gens la meva flauta (o la manera de tocar-la, encara no ho tinc gaire clar).
Temps per pendre horxata a la voreta del mar... de llegir un bon totxo-llibre, d'aquells que només entretenen i amb els que no s'aprén res de res... d'anar a la Boqueria a flipar amb els colors de les fruites i les vestimentes dels guiris (què mira el gust tan extrany que té aquesta gent a la hora de vestir)... de canviar la música del meu mp3, que encara que m'agrada molt "la pegatina", ja m'he aprés totes les cançons amb tant viatge en ferrocarril... de visitar als meus iaios i pendre una cerveseta i un gelat a la seva terrassa del seté pis intentant veure un tros de Tibidabo a través dels gigantescos blocs de formigó de l'Illa... temps de migdiades amb babeta i tot!... temps de veure els amics i tornar a fer de consellera sentimental, d'animadora social, de criticona total, o del que escaigui... temps per a mi.
Vida loca
Porque tu me faltas quiero darle al alma
el consuelo que le falta. Porque el pensamiento
no le gane al tiempo y sentirlo que me mata.
Aunque estes adentro y este sentimiento
se me antoje eterno, esta lejania
duele cada dia porque no te tengo.
No tengo tu boca, no tengo tus ganas,
y por más que intento ya no entiendo nada.
De esta vida loca, loca, loca
con su loca realidad.
Que se ha vuelto loca, loca, loca,
por buscar otro lugar.
Pero le provoca este sufrimiento
y no me abandona porque a mi me toca
esta vida loca...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada