Els meus amics, tot un tresor!

El meu tresor, els meus amics! Mai havia donat tanta importància a la amistat com últimament ho estic fent. Pensava que els amics van i venen, però ara vull que no vagin i que es quedin...

Em sento acompanyada, fins i tot quan estic sola, i es una sensació gairebé nova per a mí.

L'entrada d'avui al blog és només per dir-vos gràcies... gràcies per estar quan crido i patalejo, quan esclato a riure i faig el pallasso, quan ploro, quan ballo, quan no estic i quan vull estar sola i feu un pas enrere.

Fins fa poc no em creia capaç de fer , de dir, d'actuar, de ser... Ara, simplement, faig, dic, acutuo i sóc!

Moleu tant!!! tant!!! tant!!! i amb vosaltres a prop, jo encara molo més!