Aquests últims dies estic llegint moltes opinions i comentaris, tant en torn l'estatut, com al mundial de fútbol. La gent fa barreges extranyes...
De veritat ens creiem millors que aquells que es refereixen als catalans en termes despectius? Doncs jo crec que els catalans que es refereixen als espanyols en els mateixos termes malsonants no es mereixen tampoc cap respecte.
Soc catalana! Quan escolto "els Segadors" les llàgrimes em pugen als ulls. M'agrada la meva cultura, la visc i la disfruto. Vull l'independència? Doncs si, crec que a Catalunya viuriem millor si ens gestionessim nosaltres mateixos. Però no crec que la resta d'Espanya tingui una cultura inferior, no em crec millor que altres...
Quan parlem amb les vísceres i maleim Espanya, no estem sent gaire diferents d'aquells que pretenen insultar-nos amb adjectius extranys com ara "polacos".
Estic d'acord en defensar la meva terra, però no estic d'acord en fer-ho ofenent la terra de molt dels meus amics, dels meus veins.
Les coses es poden fer de moltes maneres. No podem anar de liberals i voler imposar, com ja ens van fer a nosaltres i a moltes altres terres.
Respecte. No costa gaire...
dilluns, 12 de juliol del 2010
Som millors???
Publicado por Angie en 10:18 4 comentarios ((•)) Escolta aquest post
dijous, 8 de juliol del 2010
L'espera interminable...
F temps que vull escriure al bloc, però em falta inpiració... i això que diuesn que durant l'embaràs estem molt més inspirades, sensibles i bla, bla, bla...
Pot ser una mica sensible si, però em va a dies.
Aviat arribarà l'Hugo a casa i aquesta espera s'està fent eterna.
La seva habitació ja està preparada... robeta, bolquers, cremes... Només hi falta ell.
Cada patada, cada singlotada, cada moviment, ara 'escolten molt més forts i anuncien que ja queda poc. Em preocupa pensar si ho sabré fer be, però imagino que aquesta és una d'aquelles preocupacions comunes en tots els pares i mares. Si més no, ho faré tot el millor que pugui.
Com es pot estimar a algú que encara no coneixes? De qui no coneixes la personalitat.. si es que ja en té...
El passat no importa, i el futur no existeix, perquè quan arriba, ja és present... així que a disfrutar-ho!
Publicado por Angie en 10:16 0 comentarios ((•)) Escolta aquest post