Odiar a algú és donar massa importància quan, segurament, ni tan sols la té.
Crec que no he odiat mai. És un d'aquells sentiments encara inexplorats per mi (ni ganes). L'odi deu ser com la gelosia, el pateix més qui el sent que qui el reb.
Dono gràcies a la natura per haverme dotat d'una increible capacitat d'oblidar, i als meus pares per haverme ensenyat que el rencor ocupa un espai massa valuós al cor i no serveix de res.
I dit això, ja no diré res més. Qui m'ha d'entendre ja m'entén.
Què bonic és estimar(se)!!!!!
Vull tornar a Japó!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!xD
1 comentari:
Doncs ja tocava que donessis senyals de vida, encara que sigui per blog :P
Per cert, que és això de tanta reflexió amb aquesta calor?
I segon per cert, si vols tornar a Japó ves estalviant 2000€ que l'any que ve ja toca un viatget al país del sol naixent!
Publica un comentari a l'entrada