Ara que estic acabant el monogràfic de comptabilitat, crec que és el moment de fer balanç... els comptes d'actiu i passiu estàn equilibrats en aquest moment de la meva vida. La sento, per primer cop desde fa temps, ordenada. Això m'agrada.
Molts dels que em coneixen, ja saben de la meva mania per l'ordre; ja no tant per la neteja, els impossibles els deixo a Santa Rita, i es que no em puc desdoblar, tot i que moltes vegades ho segueixo intentant...
Satisfeta amb el que faig i amb el que, poc a poc, vaig aconseguint no fer. Reconec que no em puc queixar. Segueixo aprenent cada dia, i aquella sensació d'estancament, de quan un no es mou endevant ni enrere, ja no hi és desde fa molt temps. A vegades, per seguir endevant cal retrocedir una mica, però ens hi neguem rotundament a fer passes enrere... gran cagada!
Cada dia m'importa menys agradar o ser rebutjada... deu ser perque cada dia ho necessito menys també. M'accepto jo, a mi mateixa, que ja és molt...
La gent de la que m'envolto m'agrada. La gent que m'envolta m'agrada. És així de simple! La vida és un seguit de decissions, ben o mal preses, però són aquestes decissions les que et van fent un destí, les que et porten allà on vols anar, o en alguns casos, et porten a on et deixes portar...
Uix... quin embolic que post per publicar-ho a un bloc tan poc compromés com el meu!
Un dia és un dia... i si ja esteu ratllats de llegir aquest post, deixeu-ho aquí, perquè jo ja m'he ratllat d'escriure... o no!
És genial poder escollir... Durant temps he fet coses que, creia, s'havien de fer, marcada per la ètica i la moral... però l'educació no sempre se'ns dona pensant en el millor per a un mateix, sino per als demés; gran cagada altre cop! Hauriem de ser tots una mica més honestos (digues egoístes si vols) amb nosltres mateixos, cosa que faria que l'honestedat rebotés cap als demés. Apendriem a acceptar les crítiques sense fer-ne tot un món i ens estalviariem un munt de disgustos innecessaris.
I és que la vida són dos dies!!! dels quals en passem una tercera part dormint, una tercera al curro i l'altre menjant-nos l'olla per capullades varies. Nooooo... res de perdre el temps amb bestièsses. Si un problema te sol.lució, aviat deixarà de ser un problema, si no te sol.lució, tampoc és un problema. Per tant, intentem viure aquesta tercera part de la nostra vida amb tota la passió que es mereix.
Au! Felicitats als que heu seguit llegint fins a aquest punt... sou dignes de la meva admiració!!! I als que heu abandonat... no us diré res, perquè tampoc ho llegireu...
Si tingués categories per als posts, sens dubte, aquest aniria a "tocada del bolet".
Siau!!!!!
Molts dels que em coneixen, ja saben de la meva mania per l'ordre; ja no tant per la neteja, els impossibles els deixo a Santa Rita, i es que no em puc desdoblar, tot i que moltes vegades ho segueixo intentant...
Satisfeta amb el que faig i amb el que, poc a poc, vaig aconseguint no fer. Reconec que no em puc queixar. Segueixo aprenent cada dia, i aquella sensació d'estancament, de quan un no es mou endevant ni enrere, ja no hi és desde fa molt temps. A vegades, per seguir endevant cal retrocedir una mica, però ens hi neguem rotundament a fer passes enrere... gran cagada!
Cada dia m'importa menys agradar o ser rebutjada... deu ser perque cada dia ho necessito menys també. M'accepto jo, a mi mateixa, que ja és molt...
La gent de la que m'envolto m'agrada. La gent que m'envolta m'agrada. És així de simple! La vida és un seguit de decissions, ben o mal preses, però són aquestes decissions les que et van fent un destí, les que et porten allà on vols anar, o en alguns casos, et porten a on et deixes portar...
Uix... quin embolic que post per publicar-ho a un bloc tan poc compromés com el meu!
Un dia és un dia... i si ja esteu ratllats de llegir aquest post, deixeu-ho aquí, perquè jo ja m'he ratllat d'escriure... o no!
És genial poder escollir... Durant temps he fet coses que, creia, s'havien de fer, marcada per la ètica i la moral... però l'educació no sempre se'ns dona pensant en el millor per a un mateix, sino per als demés; gran cagada altre cop! Hauriem de ser tots una mica més honestos (digues egoístes si vols) amb nosltres mateixos, cosa que faria que l'honestedat rebotés cap als demés. Apendriem a acceptar les crítiques sense fer-ne tot un món i ens estalviariem un munt de disgustos innecessaris.
I és que la vida són dos dies!!! dels quals en passem una tercera part dormint, una tercera al curro i l'altre menjant-nos l'olla per capullades varies. Nooooo... res de perdre el temps amb bestièsses. Si un problema te sol.lució, aviat deixarà de ser un problema, si no te sol.lució, tampoc és un problema. Per tant, intentem viure aquesta tercera part de la nostra vida amb tota la passió que es mereix.
Au! Felicitats als que heu seguit llegint fins a aquest punt... sou dignes de la meva admiració!!! I als que heu abandonat... no us diré res, perquè tampoc ho llegireu...
Si tingués categories per als posts, sens dubte, aquest aniria a "tocada del bolet".
Siau!!!!!
3 comentaris:
En el meu en canvi aniria a "palles mentals"!
I per què no? la lectura és un gran hàbit. I si, realment si tothom fós més honest el món aniria ben diferent!
Visca els capgrossos! fora els Capcigranys!
T'3
yo si he leido todo hasta el final, y me alegra que cada dia que pasa consigas màs y más ese equilibrio tan dificil a veces, de conseguir, no obstante , no para ti, con lo obstinada que eres con todo lo que te propones , te lo dice esta que te conoce bien. Me gusta que te guste la gente que te rodea porque entre ellos me encuentro, espero no parecerte egocentrica, también me gusta encontrarme entre los que te rodean a tí, porque también me gustas y además de quererte te adoro, y ya no sé que más decirte, solo que.... estoy super, super orgullosa de mi niña, porque siempre lo serás para mí.
Chuli.
T'estimo molt.
Joaqui.
estic molt d'acord amb tot el que dius, i m'alegro que de que estigusi tant satisfeta amb el que ets i el que fas. felicitats!
besets!!!!
Publica un comentari a l'entrada