Porto dos dies amb aquesta cançó ficada al cap, i no sabí de qui podia ser, però he recordat que el grup infantil Parchís l'havia versionat... i l'he trobat. La lletra és d'allò més absurda...
Avui ha sortit el sol... entra per la finestra i em toca la cara... sentada a la taula, mentre escric i prenc un cafè... i em ve de gust cantar i ballar, encara que siguin cançons tristes (o estúpides).
M'agrada buscar-me a les cançons que escolto. M'agrada trobar-me i veure que algú, en algún lloc, ja ha passat les mateixes històries que jo, i s'han fet cançó...
Però trec una cosa en clar de tot. Simplificar, a vegades, és molt complicat... I encara més per a mi, que ja sóc complicada de neixement.
dissabte, 12 de setembre del 2009
¿Quién?
Publicado por Angie en 9:32 ((•)) Escolta aquest post
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
d(-_-)b ....
Publica un comentari a l'entrada