Després de passar un temps sense saber qui soc... sé el que vull i em torno a reconèixer davant del mirall. Torno a poder veure la meva imatge reflexada als aparadors del carrer, i em miro els ulls i ara els veig.
Un mal dia el te qualsevol... i uns quants messos també.
Ara toca fer reformes!!!
Gràcies als que encara esteu, als que heu sobreviscut al naufragi i no heu abandonat el vaixell com ho fan les rates.
Gràcies a tots.
divendres, 13 de juny del 2008
M'estic centrant
Publicado por Angie en 11:51 ((•)) Escolta aquest post
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Però com vols que abandonem el vaixell, si amb el que t'estimem/apreciem tots/es, és gairebé impossible. Segueix així, amb el teu somriure a la cara, guapisssima.
Un petó a on em deixin.
els q no sabem nadar no podem fugir del vaixell!!! :P
bsts princesssssssssssssssss!!
vull te a piles i compres!!!! :)
M'encanta que finalment comencis a trobar el camí. Si em deixes t'acompanyaré en tots els camins que se t'obrin fins que finalment et coneguis.
Quants mals dies (o mesos) facin falta per adonar-te que hi ha qui sempre tindras al costat és només una qüestió de percepció del temps. Però hagués agraït un bon "Xaleco salvavides".
TOT i SEMPRE.T3
Publica un comentari a l'entrada