Ja fa cinc dies que correm per Salvador i segueixo sorprenent-me de tot i de res...
Aqui la miseria esta a cada cantonada. Els nens dormen al carrer i la picaresca esta a l ordre del dia. Es realment dur...
La cara amable es la musica, esta per tot arreu... pels carrers... els nens toquen els tambors com si haguessin nascut amb les baquetes a les mans. Els adults ballen i ballen...
Sort de la musica a Bahia...
No puc penjar fotos, ni posar accents... jejeje... l ordinador desde el que faig aquest post esta tan atrotinat com la resta del pais.
Aviat torno a la meva Barcelona, pero amb una altre visio del mon. Ara tot em sembla diferent...
divendres, 18 d’abril del 2008
Desde Bahia
Publicado por Angie en 14:51 ((•)) Escolta aquest post
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Eiii, que guay tenir notices.
Aqui us esperem amb ganes de veure fotos, gaudiu del viatge tancom pugueu, i la realitat brasileira us deixi.
Molts petons i abraçades a tots.
Salut.
QUE VIAJE TAN BONITO....Y ENRIQUECEDOR. SI, RESULTA CURIOSO QUE ANTE TANTA MISERIA LA GENTE TENGA ESE ARTE PARA LA MUSICA Y EL BAILE, QUIZA DEBERIAMOS APRENDER ALGO DE ELLOS.
OS QUIERO, DISFRUTAD A TOPE Y HASTA PRONTO.
Joaka
Ei!! esteu vius!!! Gràcies per les notis i espero que us ho acabeu de passar molt bé-
Publica un comentari a l'entrada