Feliç Sant tornem-hi

Els dilluns fan pujada, pesen, son feixugs... dia d'espardenya vella!
Feliç Sant tornem-hi a tothom! És el Sant més repetit de l'any... i el que em cau més gros.

Nadal temàtic

Fins al monyo de la Kitty!!!

Mirar endevant

"El principito enrojeció y después continuó:
-Si alguien ama a una flor de la que sólo existe un ejemplar en millones y millones de estrellas, basta que las mire para ser dichoso. Puede decir satisfecho: "Mi flor está allí, en alguna parte…" ¡Pero si el cordero se la come, para él es como si de pronto todas las estrellas se apagaran! ¡¿Y esto no es importante?!.
No pudo decir más y estalló bruscamente en sollozos.".

“No supe entonces comprender. Cometí el error de haberla enjuiciado por sus palabras y no por sus actos. Iluminaba y perfumaba todo mi planeta. ¡Jamás debí haberla abandonado! Debí haber intuido su ternura detrás de sus ingenuas astucias. ¡Las flores son tan contradictorias! Y yo… demasiado joven para saber amarla”.

Qu'avec le coeur

Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s'hi veu bé amb el cor. El més essencial a la vida és invisible als ulls (...). Els homes han oblidat aquesta veritat, - va dir la guineu - tu no l'has d'oblidar mai.

Que bufi fort el vent

Que bufi ben fort i s'emporti totes les preocupacions. Que s'emporti els núvols del meu cap i em deixi veure el sol, calentant la cara...
Que bufi fort el vent...

El puto Faisbuc!!!

Soc una víctima més de les noves tecnologíes, doncs allò que hauria de ser una eina, quelcom per afavorir l'entreteniment i la vida social, no ho sé fer servir .
Em produeix angoixa no saber què dir, o no rebre comentaris... De veritat va cap a aquest camí la meva vida social? Ens haurem de relacionar virtualment?
Ara no recordo quina peli era, però hi sortia una escena en què una parella feia l'amor de la manera més neta i polida que he vist mai, i ni tan sols es tocaven, tot ho feien de manera virtual, i al acabar, una gravació deia alguna cosa semblant a : "acoplamiento realizado con éxito". Pffff... quina merda de món aquest en el que vivim, on la pasta mana i la pressa obliga. De veritat ens creiem que tenim calitat de vida? De veritat això és vida? Per què necessitem omplir tants espais? estaven en blanc? eren plens de mediocritat? ho son ara?
Pregunteu-vos per què tenen tant èxit aquestes plataformes socials, on la majoria ens dediquem a fer el cotilla o a exhibir-nos de manera indecent davant centenars de persones que ni tan sols han compartit un cafè amb nosaltres... Perquè som tan idiotes que no podem trobar la manera d'omplir la nostra vida de manera eficient?
Aquí queda això. I ara marxo, que tinc pressa...