Sempre ha estat el dia més interessant de la setmana per mi... el dia en què més em relaciono amb tota la gent que envolta la meva vida... els companys de classe (últim dia abans del cap de setmana...), gent del curro (alguns amics, d'altres, simplement idiotes...), els amics "perquè si" (aquells que no pots ubicar en un sol lloc, perquè els has escollit tu, perquè t'han escollit ells... i sempre hi son), sopars en família...
Els divendres sempre han estat dies molt completets, desde que era ben petita.
El "problema" esdevé quan no saps on ubicar la frontera entre dijous i divendres... Tinc dos opcions:
a) Allargar el dijous fins arribar a dissabte... Mal rotllo, doncs desapareix el dia més guai de la setmana.
b) Fer desaparèixer dijous i allargar divendres a l'inrevès, fent que duri 48 hores. És la mitllor opció, i més encara quan aquest passat dijous ha estat tan entretingut.
I que no defalleixi (està ben dit això?), perquè la soneta apreta... Sol solet al terrat de casa (aprofitaré per fer una petita migdiada...), actuació amb la Repúbli-k (gràcies a l'Albert, que aquesta nit currarà per mi al bar) i alguna canya desde l'altre costat del mostrador, que sempre reconforta que et serveixin de tant en tant en comptes de fer-ho tu!
El cap de setmana comença un dia abans... i, potser l'allargui fins dijous vinent... qui sap!
