Avui faig de cangur de la meva súper-cosina Mariona. Dic súper, perquè sempre que penso en ella, la recordo fent alguna de grossa...
Total, que avui és dia de dones! La Mariona de la qui us parlo te 12 anyets, i ho dic perquè en tinc una altra (cosina Mariona) de 26...
Farem collarets i polseres, ens pintarem les ungles (les que ens queden després d'haver-les mossegat), ens farem pentinats (ella igual s'agobia pentinant-me ara que ja no tinc els cabells llargs...) i coses d'aquestes que agrada fer a les nenes presumides!
Avui segur que és un dia molt més interessant que ahir.
A la foto, les meves cosines petites. A que son guapissimes?
dimarts, 18 / març / 2008
Primer dia de vacances... cangur!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentarios:
Mira que maques... jo justament per vacances és quant deixo d'estar amb els meus petits monstres (ei, que me'ls estimo moltíssim eh?).
Sobre el post que m'has deixat al blog (i potser no seria la millor foto per deixar-lo però...) perquè no?... esclar que si!
Surten nens, i això mateix et referies. Educació desde ben petits! Exacte!
Mira, ahir quant vaig escriure el post vaig dubtar de si fer-lo general (com el vaig fer) només per introduïr una mica el tema i que la gent opinés o dir la meva opinió referent a la mort i als nens.
Ara no seguirés escribint perquè no pararia mai i ho vull fer be, però rebràs aquest "post" ben aviat.
Angie, ha estat tota una sorpresa veure el teu post, Gràcies maca !!!
Tina.
Per cert, no t'enllaço el blog perquè només tenim blogs "socials"... ja se que tothom és "social", però no podem agregar a tothom... de totes maneres faré un blog personal i pel viatge a Argentina i tal... i aquell si que hi seràs eh?...
Que jo el teu me'l vaig mirant... QUE ET PENSES? jejeje... ;)
sempre hi ha alguna cosa a dir....
fem un coffe demà o passat?¿
bsts! :)
Lo prometido es deuda!
Aquí et deixo el que volia posar sobre el tema de la mort i els infants.
Crec que la nostra societat es creu la frase aquella que diu:
“ Educar per la mort = Educar en la falsa felicitat”
Com dèies tu en el comentari que m’has deixat, perquè ho hem d’amagar als infants?
Potser així ens pensem que els evitem el patiment?
Que potser no ho saben? O no es fan preguntes?
Crec que no passa res per pensar en la pèrdua, el patiment i la mort. No passa res, no ens desinteressem pas per la vida ni transmetem valors inadequats a la nostra societat.
Aprendre a patir i morir és una assignatura més per aprendre a viure.
No crec pas que ensenyar aquests “valors” estigui a cap manual, però amb la nostra pròpia experiència (perquè, qui no te experiència en la pèrdua d’algú?)... podem ensenyar molt més del que ens pensem.
I tornant a la frase d’abans... Que vol dir això d’educar en la falsa felicitat?...
Potser no ens enganyem més d’una vegada en el que diem “felicitat”?
Que és la felicitat?...
Realment és un tema que no acabaria mai, que escriuria mil coses sobre tot això... així que de moment ho deixo per avui... crec que més o menys he reflectit el que en penso de la mort i els infants...
Si mai tenim temps de fer un cafetó... ja en parlarem.
Un petó de Bona nit ! ! !
que guapas son las tres!!!!!, pero no me extraña, siendo tu una de las tietas.., te quiero coco
Publica un comentari